La Nau revisa un segle del Teatre Olympia en la primera exposició dedicada a la sala
La Nau revisa un segle del Teatre Olympia en la primera exposició dedicada a la sala LUIS VIDAL

La Universitat de València (UV) inaugurarà aquest divendres -a les 19 hores, a la Sala Oberta del Centre Cultural La Nau- l'exposició 'Teatro Olympia: Cent anys en escena', que estarà oberta al públic fins al 8 de gener. Impulsada per la institució acadèmica i el mateix teatre Olympia, la mostra revisa la història d'aquesta sala a través d'un centenar de peces entre fotografies, cartells, fullets i altres materials provinents de col·leccions privades i públiques.

Es tracta de la primera vegada que es dedica una mostra a aquest teatre, "capítol important de la identitat cultural de la ciutat des de la seua condició de testimoni i part activa de l'evolució de la indústria de l'espectacle i els gustos del públic a la València moderna i contemporània", destaca la UV a través d'un comunicat.

El teatre Olympia obri les portes el 10 de novembre de 1915, mantenint-se des d'aleshores en funcionament de manera ininterrompuda. I en mans privades, una cosa que la distingeix de les sales més antigues que perviuen en la nostra ciutat. Tot i que inaugurat com a teatre, en 1923 es transforma en sala cinematogràfica per la major rendibilitat i èxit del cel·luloide, entre d'altres. Setanta-un anys després, torna a programar teatre per la pèrdua d'espectadors que pateixen les sales de cinema tradicionals.

Comissariada per la gestora cultural i historiada Antonia Picazo, aquesta exposició "suposa un reconeixement a la història de l'Olympia i al mateix temps constitueix una oportunitat per a accedir a obres que mai s'havien mostrat al públic", assenyala.

És el cas d'un cartell modernista de l'artista J. Bellver, propietat del col·leccionista Díaz Prósper, o programes de teatre i de cinema cedits pels col·leccionistes Rafael Solaz i Juan Monsell. També figuren fotografies de pioners del fotoperiodisme com Barberà Massip, Lázaro Bayarri o Luis Vidal, així com de mestres del reporterisme cultural de la postguerra com Antonio Calvo i, més fa poc, José Marín, Daniel García Sala, El Flaco, Miguel Lorenzo, José Aleixandre, Manolo Molines o María Ángeles Valenciano. Per part seua, l'associació Valentiga ha col·laborat en les tasques de documentació.

Grans moments

L'exposició es desplega de manera cronològica entorn dels grans moments viscuts per l'Olympia, arrencant amb la ràpida consagració de la sala com a teatre de moda i focus de modernitat a la ciutat, per a continuar amb la seua etapa cinematogràfica. Una etapa que, baix la batuta de l'empresari Àngel Pérez del Vall en primer lloc i, a partir dels anys 50, de l'exhibidor Enrique Fayos, l'Olympia va esdevenir un dels cines d'estrena més concorreguts de la ciutat.

Tanca la mostra una selecció de moments capturats front al seu escenari en els últims trenta anys a manera de resum del mig miler de companyies de prestigi que han recalat en ell després de la seua transformació, un altre cop, en teatre. Un teatre que, amb la incorporació a la seua direcció d'Enrique i María Ángeles Fayos, s'ha alçat entre els primers de l'Estat pel que fa a nombre d'espectadors.

Més enllà de l'habilitat mostrada pels successius empresaris responsables de l'Olympia per a casar els resultats artístics amb els comercials, l'exposició permetrà apreciar una faceta normalment desapercebuda: l'estreta complicitat amb el teixit cultural valencià mantinguda per tots ells.

"Suport -prosseguixen els impulsors de la mostra- del qual es beneficiaria la indústria audiovisual valenciana del primer terç de segle amb Cifesa al capdavant, així com companyies i creadors escènics amb capacitat per a congregar públics amplis i assegurar l'equilibri pressupostari, requisit imprescindible per a la iniciativa privada, com és el cas".

Consulta aquí más noticias de València.