El "fatalisme" i "sensualitat" de l'òpera de Manuel Penella 'El gato montés' arriben al Palau de les Arts Reina Sofia de València en una versió desposseïda de "tot element folklòric i superficial" per a deixar aflorar la imatge "tràgica" d'una Espanya "dura, passional, inculta i d'injustícia social" que subjau a l'obra.

L'intendent-director artístic del coliseu, Davide Livermore, ha presentat aquest dimecres al costat del director d'escena, José Carlos Plaza, i el director musical, Óliver Díaz, aquest espectacle, una producció del Teatro de la Zarzuela, que podrà veure's els dies 30 d'octubre i 1, 3 i 5 de novembre. El muntatge narra el tràgic triangle amorós protagonitzat per tres personatges "icònics": un bandoler, una gitana i un torero.

La representació coincideix amb el centenari de la seua estrena al teatre Principal de València i les funcions estaran dedicades al crític valencià Alfredo Brotons, mort el mes de juliol passat, com a "just tribut" a aquesta figura "imprescindible" en la difusió de la cultura musical d'aquest territori.

Livermore ha destacat que es tracta d'una obra que és "molt més" que "un cèlebre pasdoble", ja que Manuel Penella va deixar amb aquesta partitura "una magnífica òpera verista a l'espanyola carregada de fatalisme i sensualitat" que va transcendir fronteres per a arribar al Broadway dels anys 20 tot i que traduïda a l'anglès com 'Wild cat' (Gat salvatge) i amb "l'obligatori 'happy end' (final feliç) americà.

Per la seua banda, el director d'escena, José Carlos Plaza, ha recordat que la seua primera impressió quan se li va proposar esta òpera va ser "no, abans mort" perquè s'estén a "unir el pasdoble amb Franco i els bous i et tires per enrere". Però en indagar en el text, "descobreixes que tanca una de les grans obres de la música i de la dramatúrgia espanyola i és un error" limitar-se a abordar l'obra des d'un punt folklòric, ha asseverat.

Per contra, al llibret subjau "una enorme profunditat": "La passió per damunt de la raó, la injustícia social, el tractament racial dels gitanos, les diferències socials dels poderosos i els febles i la dona com a objecte de violència i de maltractament". "Quanaquests elements comencen a sorgir de l'òpera t'enamores d'ella", ha constatat.

Per aquesta raó, ha eliminat del muntatge "tot el folklore i element superficial" per a fer "realment una tragèdia que ens uneix amb la festa dels bous, és a dir, del minotaure", i sorgeix "la presència del fatum, del destí, l'Andalusia màgica, ancestral, de l'home i la mort".

D'aquesta manera, deixa un muntatge "simple, tot i que els tècnics diuen el contrari", fa broma, per a "agafar les imatges més dures d'una Espanya seca, d'arrel profunda on la incultura, la manipulació de la gent, en què es vota el que no s'ha de votar, que és una cosa molt actual, amb un poble manipulat totalment per la incultura que no sap a on va". "És una òpera absolutament actual", ha evidenciat.

Per a plasmar la seua visió, s'ha envoltat d'un equip amb talent però també amb intel·ligència per a ajudar a contar la seua visió i poder fer entendre al públic l'essència verdadera dels personatges en la qual una aparent mare "bona" i un retor "encantador" representen en realitat "esta una altra Espanya tradicional, feixista realment, que no permet que es moguen els seus principis i que mantenen per damunt de tot un ordre preestablit".

D'igual manera, el director musical, Óliver Díaz, ha definit la trama com una obra "verdaderament verista" amb moltíssimes influències puccinianes en les seues sonoritats orquestrals i amb una orquestració "bastant rotunda i alhora subtil, plena de colors i moments virtuosos", que és "una verdadera gaudida" dirigir.

Díaz ha explicat que en reunir tots els "grans tòpics" espanyols va portar a l'èxit durant la seua representació durant més de 10 setmanes a Nova York ja que presentaven "tots els ingredients que feien d'Espanya un lloc exòtic" en aquells temps.

A més, ha considerat 'El gato montés' com una de les òperes "cimera" de la lírica espanyola que, al costat de 'Las golondrinas', de Gregorio Martínez, van ser les dues partitures que "van marcar el que podria haver estat el futur del teatre líric espanyol" en una "direcció molt avantguardista tot i que molt més endarrerits" que els seus coetanis italians i francesos.

L'elenc artístic integrat pels cantants Andeka Gorrotxategi, Maribel Ortega, Àngel Òdena, Cristina Faus, Miguel Ángel Zapater i Marina Rodríguez-Cusì, entre d'altres. A més, té la coreografia de Cristina Hoyos que ha dissenyat un ball senzill en què ha posat especial èmfasi a potenciar la interpretació dels ballarins.

Livermore ha explicat que l'assaig general estarà obert als taxistes de la ciutat, que podran accedir de manera gratuïta només amb mostrar la seua llicència, perquè "sàpiguen què passa ací" i quan algú els demane que els porte al Palau de Les Arts Reina Sofia diguen 'Ah, l'òpera no l'aquari', ha fet broma.

Amb aquest acte es vol "reconèixer el camí d'obertura i la importància del teatre públic i d'implicar el ciutadà en la vida cultural" de manera que "tota la societat puga estar representada en una sala". "La qualitat de vida d'una societat pot ser molt diferent si té accés directe amb la cultura, amb la intel·ligència i la bellesa", ha reclamat.