Tots a una veu. L'estrofa de l'himne de la Comunitat s'ha plasmat aquest dimecres en un multitudinari acte a Madrid en el qual les institucions i la societat civil han exposat en la capital d'Espanya el que ja es coneix com el "problema valencià": la insuficiència financera que aboca a la Generalitat a un dèficit crònic que augmenta el deute i impedeix el desenvolupament dels serveis públics que presta, unida a una falta d'inversió estatal que afecta al seu desenvolupament econòmic.

L'exposició inicial va estar a càrrec del catedràtic Francisco Pérez, qui va desgranar davant representants polítics, empresarials, sindicals, agraris i de les universitats algunes magnituds. La Comunitat gasta 2.780 euros de mitjana per habitant, mentre la mitjana espanyola és un 14% superior. "Malgrat gastar menys, té més dèficit i més deute de manera permanent", va dir, cosa que atribueix als "absurds resultats" del sistema aprovat en 2009.

"No hi ha dubte que ens hem empobrit. No volem ser més que uns altres, però tampoc que uns altres siguen més que nosaltres i que tinguen millors salaris, pensions, serveis públics, infraestructures...". Amb aquestes paraules va descriure el president dels Corts, Enric Morera, la reivindicació de l'acte. El propi Morera va resumir les tres demandes de la nodrida delegació valenciana que ahir va desembarcar a Madrid: una reforma immediata del sistema amb efectes a 1 de gener de 2014, quan va caducar l'anterior; el reconeixement del dèficit de finançament acumulat des de 2002 fins a 2013, xifrat en 12.433 milions d'euros, i l'execució d'inversions estatals a la Comunitat en relació al seu pes poblacional en el conjunt d'Espanya (del 11%).

El president de la Generalitat, Ximo Puig, va mostrar la seua voluntat de "visibilitzar" aquesta insuficiència. "El problema valencià existeix i és doble: invisibilitat i desigualtat. No és un conflicte identitari, però sí la constatació d'una anomalia democràtica", va dir. En la seua opinió, aquesta desigualtat "és un incompliment de la Constitució" perquè impedeix a una part dels espanyols, en aquest cas els valencians, accedir en igualtat de condicions als serveis públics bàsics. "És una qüestió d'Estat. No busquem problemes fóra ni esquivar la nostra responsabilitat, ni tirar la culpa als anteriors" gestors, va afegir.

La vicepresidenta, Mónica Oltra, va posar exemples del que es podria fer amb el que es deixa d'ingressar: 125 escoles, l'eliminació de barracons o augmentar un 70% el pressupost de la renda de ciutadania.

El cap del Consell, Ximo Puig, s'ha sumat a la petició d'altres mandataris autonòmics perquè es convoque la Conferència de Presidents. En ella vol abordar un canvi en el model de finançament autonòmic, i exigir a la UE objectius de dèficit flexibles i evitar sancions.