La caça major furtiva, és a dir, la caça il·legal d’animals salvatges més grans que una guineu ordinària, s’ha disparat a Catalunya en els darrers quatre anys. Així ho demostren les darreres dades que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha facilitat a 20minutos, que assenyalen que les denúncies per aquesta pràctica l’any 2014 van ser un total de 614, un 130% més que el 2011 (267).

Aquest increment, segons Antoni Mur, inspector en cap dels Agents Rurals, és conseqüència sobretot de l’augment de persones que cacen "amb armes de foc" per ampliar la seva col·lecció de trofeus de caça, com, per exemple, caps d’animals o banyes, sense haver de passar pels sorteigs de permisos que gestionen les administracions i sense pagar les taxes. I és que Mur ha apuntat que "aquestes poden arribar a superar els 7.000 euros pels millors exemplars de cérvol".

Un altre dels motius que expliquen aquest augment dels caçadors furtius col·leccionistes de trofeus de caça major a Catalunya és que aquests estan molt valorats, doncs, segons Mur, es poden arribar a pagar "fins a 18.000 euros pel cap d’un animal".

Entre les bèsties més buscades per aquestes persones estan "el cérvol, el cabirol, l’isart, el senglar i la cabra hispànica". Aquesta última, ha afirmat Mur, habita "a Montserrat i als ports de Tortosa" i és "molt apreciada" per caçadors que venen "d’arreu del món", perquè "es tracta d’una espècie que només es troba a les àrees muntanyenques de la Península Ibèrica".

Les dades també assenyalen que les denúncies per furtivisme en general a Catalunya es van incrementar un 30,1% entre els anys 2011 i 2014, de 809 a 1.053. Segons Mur, la majoria són per caça major il·legal i per l’ús de mètodes prohibits.

L’inspector en cap dels Agents Rurals, Antoni Mur, ha explicat que "hi ha un nombre important de captures" il·legals d’ocells fringíl·lids (caderneres, pinsans, verdums i passarells), que només es poden capturar perquè participin en concursos de cant de la Federació de Caça. Els furtius els atrapen amb mètodes prohibits, com les xarxes japoneses, amb l’objetiu de vendre’ls a mercats de l’àrea metropolitana, com el dels Encants o el de la plaça Tàrrega de Cornellà.

Acampar al costat dels pantans i alimentar-se a base de peixos que habiten en aquests indrets s’ha convertit en una pràctica habitual entre persones que provenen sobretot de països de l’Europa de l’Est i d’Àsia, i que tenen aquest hàbit.

Antoni Mur, inspector en cap dels Agents Rurals, ha afirmat que és freqüent veure’ls els caps de setmana, quan utilitzen "xarxes i esquers prohibits per pescar de forma massiva" i que les carpes són els animals que més busquen. "És gent d’una altra cultura que ve de països on això no està prohibit i en molts casos desconeix la legislació catalana", ha apuntat Mur. També ha explica que són freqüents "els problemes per pesca furtiva de carpes i barbs amb canyes de pescar a les zones baixes dels rius".

L’inspector en cap dels Agents Rurals ha incidit en què "no hi ha un mercat il·legal" de peix capturat de forma il·lícita i que aquest es fa servir "sobretot per a l’autoconsum". També ha apuntat que "la majoria de denúncies són pel mètode que s’utilitza per pescar i no per la zona" on es pesca.

Els llocs on és més comú la pesca furtiva a Catalunya són els pantans –és freqüent al de Susqueda– i les parts baixes de rius com el Llobregat, el Ter i el Fluvià. Les denúncies per aquesta pràctica van ser 547 el 2014, gairebé un 3% més que l’any anterior (532). Entre el 2011 (849) i el 2014, però, aquestes es van reduir un 35,6%.