Més de 1.790 persones han trobat feina aquest any 2014 gràcies al pla de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per finançar els programes d’ocupació que ofereixen els ajuntaments metropolitans a les persones més afectades per l’actual crisi econòmica, segons les darreres dades de recompte de beneficiaris.

La inversió de l’AMB ha estat de 7,5 milions d’euros, que formen part de la partida de 30 milions d’euros  que està previst repartir entre tots els municipis, a excepció de Barcelona, en quatre anys (2012-2015). Aquests ajuts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona representen el 80% del finançament dels plans d’ocupació municipals. La resta, el 20%, prové dels propis ajuntaments.

"La idea és injectar diners perquè es contractin persones aturades, especialment de col·lectius en risc", apunten fonts de l’AMB, que també assenyalen que "per decidir quants diners es donen de subvenció a cada localitat es tenen en compte la renda per càpita per habitant, la població i l’índex d’atur".

L’Hospitalet de Llobregat és el municipi amb una assignació més gran entre el 2012 i el 2015 (4.878.000 euros), seguit de Badalona (4.601.940 euros) i Santa Coloma de Gramenet (2.678.160 euros).

Eduard Redondo, tècnic responsable dels Plans d’Ocupació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, explica que els consistoris poden proposar fer contractes en feines per a l’Ajuntament (les més comunes són de manteniment, de suport administratiu i del sector social), fer-ne d’entre sis mesos i un any en empreses (l’AMB paga una part el sou i la companyia una altra) o bé subvencionar el cost dels autònoms perquè puguin treballar.

Durant el 2014 han augmentat respecte a la primera convocatòria (2012-2013) de dos a quatre els municipis que ofereixen ajudes a les persones que treballen de forma autònoma i de tres a vuit, els que col·laboren amb les empreses.

"Algunes de les persones que contracten les companyies gràcies als plans d’ocupació després es queden fixes. Algunes fins i tot aconsegueixen contractes indefinits. A més, també s’ajuda a empresaris que potser haurien de tancar per manca de treballadors. És un èxit", assegura Redondo.

Un exemple de pla ocupacional que s’ha pogut tirar endavant gràcies al finançament de l’AMB és el programa Corbera Emprèn, de Corbera de Llobregat, adreçat a persones que han creat una empresa enguany o la volen crear. Teresa Garriga, cap d’àrea de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament, explica que aquest pla preveu una subvenció de fins a 2.000 euros per pagar la quota d’autònoms i altres impostos.  "El pla està despertant molt interès. L’autoocupació s’està convertint en una forma d’obtenir ingressos molt bona i, en canvi, el finançament pel petit emprenedor és gairebé inexistent", afirma.

El perfil dels beneficiaris dels plans d’ocupació que finança l’Àrea Metropolitana de Barcelona és el d’un home autòcton de 36 a 40 anys, amb estudis de graduat escolar, que ve del sector serveis i que porta més d’un any a l’atur i que ha exhaurit totes les prestacions, segons explica Eduard Redondo, tècnic responsable dels Plans d’Ocupació de l’AMB. A més, el beneficiari acostuma a tenir càrregues familiars i tots els membres de la seva família estan sense feina.

Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona expliquen que cadascun dels ajuntaments dels municipis metropolitans decideix a quin col·lectiu de persones aturades van dirigits els plans d’ocupació. Per exemple, a Badia del Vallès es van escollir al pla d’ocupació per a pares i mares solters perquè es va veure que hi havia una gran quantitat de famílies monoparentals amb progenitors sense feina. Al Papiol, com tenien un pressupost reduït i molta gent gran, l’Ajuntament va contractar dues persones que cuidessin avis.

Per tal d’optar a l’ajuda econòmica que ofereix l’Àrea Metropolitana de Barcelona per posar en marxa els plans d’ocupació, cada ajuntament ha d’enviar les seves propostes a aquest organisme públic, que l’ha d’analitzar i aprovar a la Junta de Govern.

El Pedro Alfonso, a qui l’Ajuntament de Corbera de Llobregat ha renovat el seu contracte de sis mesos com a peó forestal, afirma que se sent "un privilegiat". "Estava desesperat. Vaig haver de tancar un negoci que tenia per la pujada del lloguer del local», apunta. També explica que, a casa seva, hi viuen cinc persones i que, abans, ell i dues més estaven «a l’atur i sense ajudes", perquè tots eren autònoms.

La Celia Jiménez, que viu amb la seva mare i és de Barberà del Vallès, explica que fa poc va acabar estudis d’Educació Infantil i, com que no trobava feina, es va apuntar a un curs de jardineria. "Vaig fer les pràctiques a l’empresa Jardinet i després m’han contractat durant un any gràcies a les subvencions de l’AMB", afirma. Assegura que la feina li ha servit per descobrir que li "agrada molt la jardineria". En el seu itinerari ha estat fonamental la formació rebuda a través de la FUndació Barberà Promoció com a entitat de Promoció Econòmica de l'Ajuntament del municipi.