maribel serrano
Maribel Serrano. (Enric Bruguera)
Per a Maribel Serrano, mare d’una nena celíaca de 12 anys i assessora voluntària de l’Associació de Celíacs de Catalunya SMAP (www.celiacscatalunya.org), «la cara i la creu dels celíacs està en la naturalesa de la malaltia: la intolerància del gluten provoca greus efectes de desnutrició que es poden tractar i prevenir amb una dieta estricta sense cereals. La creu són els efectes personals i familiars que genera el seguiment de la dieta, comptant que parlem d’un tractament per a tota la vida».

A més de les dificultats de diagnosticar símptomes no sempre clars, la declaració d’una malaltia celíaca porta «canvis d’hàbits i costums familiars a l’hora de cuinar, quan eduques els fills petits per a que siguin conscients que han de seguir aquest règim, quan viatges i en la compra domèstica, perquè cal anar amb la guia actualitzada d’aliments adients fins els establiments especialitzats. Tenint en compte, a més, que la dieta específica per a un celíac és entre 4 i 5 vegades més cara que la normal».

Aquestes complicacions quotidianes no solen ser reconegudes per les administracions públiques «perquè per a elles –subratlla– un celíac que segueix la seva dieta és un malalt invisible, en tant que no provoca despeses sanitàries, ni reclama incapacitats». Una situació de malaltia submergida que ha influït força en les recents protestes contra l’intent de retirar als infants celíacs punts específics per a l’elecció d’escola. «Tot i que –aclareix Maribel Serrano– la majoria de menjadors escolars tenen menús per a celíacs, hem de fer aflorar la problemàtica de fons perquè és una malaltia genètica que demà li pot canviar la vida a qualsevol».