Si el 2013 va estar marcat per les inundacions de la Val d'Aran, els focs de l'Empordà van ser els protagonistes del 2012. Les previsions a llarg termini no són molt fiables però tenint en compte el gruix de neu actual, sembla que aquest any el desglaç i les allaus tornaran a jugar un paper important especialment si coincideixen amb les pluges primaverals.

"Va ser un fet excepcional (hi havia un 160% més de neu) però sembla que aquest any també tindrem una llarga campanya de neu", avisa a 20minutos.es el sotsdirector general de Coordinació i Gestió d'Emergències, Sergio Delgado.

A causa de l'acumulació de neu va obligar a activar per primera vegada l'Allaucat, cinc vegades en alerta i una desena més en prealerta pel risc d'allaus. Fins aleshores només s'havia produït quatre prealertes el 2011 i 2012. A més, es va activar dues vegades el pla Inuncat en fase d'emergència per les pluges de la Val d'Aran i nou més en fase d'alerta durant l'estiu, cosa poc usual.

De fet, quan es van declarar la fase d'emergència per les inundacions, ja s'estava en prealerta (el pla no està activat però es reforça la vigilància i el seguiment) pel gran cabal del Garona i els seus afluents a causa del desgel.

"Aquí no tenim huracans o els temporals del cantàbric i els riscos que afrontem són cíclics però no hi ha forma de preveure'ls a mig termini", afegeix Delgado, qui destaca la importància de la prevenció, com la neteja de les lleres dels rius, per evitar noves inundacions, i que la població conegui els riscos i sàpiga què fer en cas d'emergència.

De fet, a diferència del que sol ser habitual, durante el 2013 tampoc es van generar ni alertes ni prelaertes per onades de calor i només es va activar l'Infocat pels incendis de Vallirana, el 28 de juliol, i de Vilopriu, l'11 de novembre. En canvi, el risc d'incendi forestal va obligar a generar 15 prealertes, 60 alertes i quatre emergències durant el març i els mesos d'estiu.

En total, la Direcció General de Protecció Civil va activar l'any passat 69 vegades plans d'emergències, ja fos en fase d'alerta o d'emergència, davant fenòmens meteorològics, naturals i accidents. "El nombre d'alertes va ser similar d'un any a un altre però la variabilitat de les causes va ser molt àmplia", subratlla Delgado, qui no s'aventura a atribuir aquesta variabilitat al canvi climàtic. "No s'ha fet un estudi prou llarg en el temps per confirmar aquesta però l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat ho estudia", afegeix.

El 2013 també es va activar el Pla Transcat (de transport de mercaderies) en fase d'emergència el 24 de juliol perquè va cremar un camió que transportava benzina al Papiol, i el Plaseqcat (de risc químic) arran de l'explosió en una empresa química de Rubí el 12 de gener i per l'incendi en una pirotècnia de Vilarodona el 21 d'agost.

Per segona vegada a la història, es va activar el Sismicat en fase d'alerta entre el 3 i el 30 d'octubre pel risc sísmic que generava la plataforma Castor. Delgado destaca que va ser el primer cop que es va activar per una sèrie sísmica, doncs la primera vegada que es va activar va ser ara fa deu anys per un terratrèmol de quatre graus a Queralbs.

Segons l'Institut Geològic de Catalunya, la sismicitat acumulada fa quatre mesos és similar o fins i tot superior a la sismicitat acumulada en els 30 anys anteriors. Delgado no només destaca l'excepcionalitat d'aquest episodi sinó també la durada de l'alerta, doncs l'última activació tan llarga és la del Procicat el 2004 per l'enfonsament progressiu del barri de l'Estació de Sallent, construït sobre una galeria de potassa.