Les taques d'algues microscòpiques que proliferen des de mitjans de juliol en diverses platges del litoral de la demarcació de Tarragona desapareixeran en els pròxims dies, quan arribi un canvi de temps. Els mucílags, un fenomen natural que es forma al fons marí com a conseqüència de l'activitat del fitoplàncton, s'han fet enguany més visibles que de costum.

La seva aparició arran de costa s'accentua cada 8 o 12 anys, segons ha explicat el tècnic de l'Institut de Ciències del Mar Jordi Camp. Malgrat que no són nocius per a la salut ni per a l'ecosistema marí, la mucosa que generen produeix molèsties als banyistes, sobretot si s'enganxa a la pell, i també entorpeix la feina dels pescadors.

No és un fenomen nou, però aquest estiu s'està reproduint amb insistència en diversos municipis del litoral tarragoní. Deltebre, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Mont-roig del Camp, l'Ametlla de Mar, Cambrils, Salou, Tarragona, Roda de Berà o Cunit han estat, en les últimes setmanes, alguns dels més afectats. Les primeres informacions que es tenen dels mucílags estan documentades a Venècia, a Itàlia, sobre l'any 1500.

Des d'aleshores, s'ha anat registrant periòdicament i analitzant en diversos indrets com l'Adriàtic, la Mediterrània -a Catalunya s'estudia des dels anys 70- o el Pacífic, entre d'altres. Precisament, l'any 2002 tècnics neozelandesos van descobrir finalment quin és l'organisme que els genera: el 'Gonyaulax fragilis', una espècie de fitoplàncton.

Els mucílags es formen al fons marí, entre dues capes d'aigua de diferent densitat -damunt de la termoclina-. El fitoplàncton produeix oxigen per fotosíntesi i això n'acaba facilitant la seva flotabilitat. Aquest és el motiu pel qual es formen grans taques i fileres de mucosa de tonalitat marronosa, verdosa i groguenca, a les quals s'agreguen també tota mena de substàncies i organismes en descomposició, la qual cosa genera una olor força particular.

Aquest fet i el seu caràcter viscós també esdevé una molèstia per als banyistes de les platges tarragonines, encara que no se'ls atribueixi cap efecte nociu conegut. Si s'enganxen a la pell i s'assequen, s'impregnen amb força, especialment als pèls i cabells, però no produeixen irritació ni urticària.

El tècnic de l'Institut de Ciències del Mar Jordi Camp assegura també que hi ha qui investiga possibles propietats beneficioses d'aquests organismes per a la pell. En qualsevol cas, afirma, no s'ha detectat que afecti l'ecosistema. Un dels sectors més perjudicats és el dels pescadors d'arrossegament, ja que la mucosa interfereix en les xarxes.

Els municipis on s'han detectat mucílags confien que la mucosa es vagi enretirant de la costa. Camp assegura que perquè això succeeixi hauria de produir-se un canvi de temps que allunyi els mucílags del litoral i els desfaci, o que canviï la situació hidrogràfica que en fomenta la seva aparició.

En aquest segon cas, però, el tècnic lamenta que es desconeix quines condicions exactes contribueixen a generar aquest fenomen natural, motiu pel qual científics d'arreu del món n'estudien, des de fa temps, la seva evolució.

Al litoral català, aquest fenomen està documentat des de fa uns quaranta anys. Des dels anys 90, amb l'inici del Programa de Vigilància i Informació de l'estat de les platges, l'ACA ha anat registrant en diferents anys l'observació de taques de mucílags en amplis trams de la costa catalana.

S'han observat taques o fileres tant a les costes del litoral de Girona, com a les de Barcelona i Tarragona. L'episodi fins ara més destacat va ser el de juliol de l'any 2006, amb taques de mucílag marronoses observades entre el delta de l'Ebre i el Cap de Salou.