Així consta en la sentència -dictada després que un jurat popular emetera un veredicte de culpabilitat-, en la qual el tribunal el considera culpable d'un delicte continuat de falsedat en document oficial en concurs amb un delicte d'estafa a l'Administració. Al costat de la pena de presó, els magistrats li imposen una multa de 6.765 euros i una indemnització a la Generalitat Valenciana de 6.995,36 euros, preu estimat dels medicaments que va obtindre amb el SIP del seu oncle.

Els fets es van registrar entre 2009 i 2011 quan el condemnat va traure fins el 14 caixes del medicament Revatio de la unitat de Farmàcia del Clínic amb la targeta sanitària del seu familiar. Segons la sentència, el facultatiu va fer creure al responsable de Farmàcia que el seu oncle necessitava el medicament per a tractar-se d'una malaltia pulmonar, per la qual cosa es va autoritzar la seua dispensació des d'octubre de 2009.

D'esta manera, el metge, amb plaça en propietat des d'abril de 1991, va traure fins a nou caixes del fàrmac, amb receptes firmades per ell mateix, usant el SIP del seu oncle, afligit d'una malaltia pulmonar.

De fet, i segons el relat de fets provats, el familiar malalt patia una patologia la medicació subministrada de la qual conjuntament amb el Revatio estava contraindicada. L'oncle del condemnat va morir al setembre de 2010, però ell no va comunicar la mort, i va traure cinc caixes més del mateix fàrmac fins a abril de 2011.

En el juí va explicar que estes últimes dosis eren per al seu pare que, segons va assegurar, tenia també una dolència pulmonar. El preu de cada caixa de Revatio, medicament també indicat per a tractar la disfunció eréctil, estava valorat en 500 euros.

El tribunal considera que no ha quedat provat l'ús que el cap d'Urgències del Clínic va donar al fàrmac que va aconseguir irregularment, però descarta que la seua intenció fora tractar amb estes pastilles als seus familiars.

Estima que quan en una recepta oficial consta una cosa incerta i la destinació de la medicació no és el tractament del malalt la patologia del qual s'usa com a excusa "per a generar l'aparença necessària per a aconseguir que el servici de Farmàcia expedisca la medicació", qui es responsabilitza de la prescripció com a metge "incorre en una falsa narració dels fets rellevants del document, és a dir, en falsedat".

El magistrat president del tribunal del Jurat considera que en este cas, la falsedat la comet un funcionari públic que actua dins de les seues funcions en omplir el document.

Finalment, concreta que l'actuació de l'acusat respon un delicte d'estafa a l'Administració Pública, ja que l'engany al responsable de Farmàcia va provocar un perjuí patrimonial per a les arques públiques en l'import dels medicaments subministrats.