El ple del Consell ha aprovat aquest divendres el projecte de Llei de l'Horta de València, que té com a objectiu "protegir i recuperar aquest espai únic", per a poder iniciar la seua tramitació en Les Corts. El text, que va ser presentat el passat mes setembre, ha sigut sotmés a exposició pública perquè els interessats pogueren presentar al·legacions. El projecte modificat incorpora també els dictàmens del Consell Econòmic i Social de la Comunitat i del Consell Jurídic Consultiu.

Durant el procés de tramitació s'han registrat 37 al·legacions, "la qual cosa demostra l'elevat procés de consens i demanda social per a l'elaboració i aprovació d'aquesta llei", ha assenyalat la Generalitat. A més, en els processos de consulta previs, el 90% de la població de l'Horta es va mostrar a favor de la seua protecció i dinamització. 

Entre les modificacions, que han sigut fonamentalment tècniques, destaca la inclusió com a elements constitutius de l'Horta a totes les comunitats de regants i no solament les del Tribunal de les Aigües i les de la Real Sèquia de Montcada. D'igual manera, s'ha inclòs a les universitats i sindicats com a membres de l'Ens Gestor de l'Horta, i que en els bancs de terres de l'horta que haurà d'impulsar aquest organisme tindran preferència els agricultors professionals, joves i dones. 

També s'ha incorporat al text que les exempcions de zones verdes urbanes a canvi d'horta protegida les podran realitzar tots els municipis que tinguen horta en el seu terme municipal, com per exemple Burjassot o Albalat dels Sorells, i no solament els que tenien tot el seu terme dins de l'Horta com per exemple Alboraia.

La futura Llei de l'Horta té com a objectius principals la preservació, conservació activa i recuperació de l'horta com un espai estratègic, emblemàtic i identitari. Es reconeixen els acreditats valors territorials, ambientals, culturals i històrics, a més, de la producció agrícola de proximitat que genera i, en ser un espai lliure metropolità, també permet limitar els creixements urbanístics amb pautes sostenibles per a actuar com un vertader cinturó verd.

Només hi ha cinc espais semblants en la Unió Europea, com ho testifica l'Informe Dobris de l'Agència Europea del Medi ambient, i, a més, aquest espai genera una producció agrícola de proximitat que permet disposar a la població de l'Àrea Metropolitana de València de productes hortofrutícoles d'alta qualitat amb costos reduïts de transport i menors emissions de gasos d'efecte hivernacle, la qual cosa suposa grans avantatges competitius i un extraordinari potencial de desenvolupament. 

Per aquesta raó, la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori es va plantejar la redacció d'una llei que arreplegara l'esperit de tots els agents socials que reclamaven la protecció de l'horta com una sistema productiu, ambiental i cultural integrat, l'element bàsic del qual són les persones que es dediquen a l'agricultura.

El projecte de llei que ha aprovat el Consell es desenvolupa en 47 articles enquadrats en vuit capítols, dues disposicions addicionals, dues transitòries i dos finals. Des del punt de vista territorial afecta a 40 municipis de la comarca tradicional de l'Horta i una població a l'entorn de milió i mitjà d'habitants. El projecte de llei proposa instruments urbanístics nous per a recuperar l'horta degradada i edificacions en ruïna o malament estat de conservació.

Són els denominats enclavaments i sectors de recuperació de l'horta on es permetrà la rehabilitació o reedificació d'edificacions en mal estat o mínims creixements en les vores urbanes a canvi de rehabilitar l'horta. Concretament, la superfície edificada no podrà en cap cas superar un terç de l'enclavament o sector i la resta, els dos terços com a mínim, han de regenerar-se i posar en cultiu l'horta degradada o abandonada. 

En aquest punt, la llei també regula instruments per a revitalitzar sòls agrícoles abandonats o infrautilitzats com els mecanismes de mediació entre propietaris de sòl i agricultors professionals per a facilitar les fórmules d'arrendament de terres i on l'Ens Gestor tindrà un paper primordial en la creació dels bancs de terres. 

En matèria d'ordenació del territori urbanisme i paisatge, al marge del Pla d'Acció Territorial d'Ordenació i Dinamització de l'Horta de València que s'està tramitant, el projecte de llei determina no permetre noves reclassificacions de sòl que afecten a la infraestructura verda de l'Horta. 

L'ús agrari es podrà complementar amb la implantació racional de dotacions i activitats terciàries que complementen les rendes dels agricultors. Les vores urbanes de l'horta requeriran un tractament especial de manera que s'evite la degradació d'aquests espais i se situen de manera preferent espais verds i oberts urbans en aquest àmbit de contacte amb l'horta.