Més de 1.300 espècies marines pateixen l'impacte dels plàstics que, en el cas del Mediterrani, constituïxen el 96% de tot el fem que es troba en el mar. En estes aigües, espècies com la tortuga careta i la foca mediterrànea es veuen especialment perjudicades per la ingesta d'estos materials que causen, entre altres perjuís, ofegaments en els animals.

Així ho han assenyalat este dijous en roda de premsa a bord del vaixell almirall de Greenpeace, el Rainbow Warrior III, els responsables de les campanyes d'oceans i contaminació de l'organització, Elvira Jiménez i Julio Barea; l'Investigador del CIS-CEAB (Centre d'Estudis Avançats de Blanes), Francisco Ruiz Orejón; el pescador artesanal de la confraria de Dènia Jesús Crespo; i el capità del vaixell, Pete Wilcox.

El buc veler romandrà atracat en La Marina de València fins a dissabte que ve i realitzarà activitats per a conscienciar els visitants que el Mediterrani està patint les conseqüències d'albergar la mateixa densitat de polímers que el Pacífic, on el fenomen ha adquirit el nom de 'Sopes de plàstics' i es manifesta en una peça de plàstic per cada quatre metres quadrats.

Entre les mesures que ha adoptat Greenpeace per a conscienciar els ciutadans es troben unes llandes de conserva "directes del mar" i plenes de residus que tenen previst enviar a líders d'opinió, polítics i ministres, perquè advertix que, si no cessa este tipus de contaminació, "açò és el que hi haurà en el mar".

En totes les zones marines del Mediterrani s'han trobat plàstics, des de platges, costes rocoses, en la columna d'aigua i en el fons marí, fins a profunditats de 3.000 metres. En total, el 72% del fem arreplegat en les platges espanyoles és plàstic.

Des de l'organització ha destacat que és "particularment preocupant" que el 90% dels fragments tinguen la grandària d'un plàncton i que del 21 al 54% de microplàstics en el món es troben en la conca mediterrània.

En concret, a la Comunitat Valenciana, el mercat de begudes produeix un total de set milions d'envasos diaris, dels quals, es perden cinc, segons les dades que ha proporcionat la Generalitat. Açò implica que estos envasos ni es reciclen, ni són cremats pel que poden acabar fàcilment abocaments al mar.

Espanya se situa en el segon bloc econòmic consumidor de plàstics, darrere de Xina, i és el cinqué país demandant de la Unió Europea però la mitat d'estos plàstics acaba en abocadors sense ser reciclats. Per davant, es troben Alemanya, França, el Regne Unit o Itàlia. No obstant açò, estos països han desenvolupat al llarg dels anys soluciones legislatives que asseguren l'efectivitat del reciclatge.

El problema, han apuntat, no és solament la producció de plàstics que ha augmentat en un 50 per cent a nivell mundial, sinó el fet que tenen una vida útil molt curta i no s'ha produït una bona gestió dels residus, per la qual cosa a l'any arriben als oceans un total de vuit milions de tones procedents de tot arreu.

"A Espanya el sistema de reciclatge és ineficient", han assegurat des de Greenpeace. Des de l'organització han proposat una llista de solucions que passarien per la implantació de prohibicions i restriccions legislatives per a productes o activitats innecessàries o nocives, començant pels casos en els quals existeixen substituts viables com succeeix amb l'envasament i coberteria d'un sol ús o l'embolcall de film de plàstic, entre uns altres.

A més, cabria la possibilitat de fer un major ús dels incentius econòmics per a aconseguir que els senyals del mercat formen part de la solució, és a dir, assegurar-se que el plàstic té un preu i que per tant és àmpliament reconegut com un recurs costós.

També, seria necessari invertir en infraestructura i servicis en els ports de recollida de residus, en instal·lacions de depuració d'aigües i en infraestructura de gestió de residus, utilitzant un enfocament comunitari de "residu zero". Des de Greenpeace han assegurat que una de les claus per a donar solució al problema dels plàstics és "el canvi de mentalitats en la cultura de l'usar i tirar", a més de "un canvi en el model de consum" i en el sistema d'envasament que tenen les grans empreses.

Segons Jesús Crespo, que ix cada dia a pescar en la mar de Dènia, "el mar és com un abocador" en el qual es troben "rius de plàstic". En nombroses ocasions, han trobat plàstic en l'interior dels peixos que s'han ofegat per la ingesta d'este material. Per açò, alguns pescadors han portat a l'Ajuntament de Dènia un projecte de recollida de plàstics que en principi rebrà el suport del consistori. No obstant açò, estan en espera que s'aprove el pressupost.

"La solució està en les nostres mans", ha asseverat Barea. "No estem aconseguint res amb el reciclatge, necessitem alguna cosa que vaja més enllà", ha assegurat. "La responsabilitat no passa solament pels consumidors. Les empreses que produeixen estos productes i els polítics que legislen a estes empreses han d'apostar per la innovació i alternatives", ha asseverat Jiménez.

Per la seua banda, Wilcox ha explicat que fa uns dies va advertir que "a cent milles de la costa es veia ja plàstic". A més, ha explicat que al llarg de les navegacions han comprovat l'escassetat de peixos. "Hi ha dies que hem tirat una xarxa de pesca en altamar i solament hem vist un peix", ha asseverat.