D'esta forma, la secció tercera de la sala del contenciós adminitratiu del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de la Generalitat Valenciana contra l'acord del Consell de Ministres, de 4 de març de 2016, de repercutir a esta autonomia la responsabilitat exclusiva del pagament de la multa de 18,93 milions d'euros imposada a Espanya pel Consell de la UE el 13 de juliol de 2015 per manipulació de les dades del dèficit a la Comunitat.

En la seua resolució, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia, la sala fa seues les conclusions de l'Informe de la Comissió Europea sobre l'assumpte, que era "clar i contundent" en detallar els "incompliments" i "greus irregularitats" en què va incórrer la Intervenció General de la Generalitat en la comptabilitat, registre i notificació de les despeses de sanitat de la Comunitat i en el consegüent incompliment de l'obligació de notificar a Eurostat les dades anuals de dèficit i de deute amb observança de les normes i procediments estadístics europeus, "sense que l'actuació d'altres entitats i institucions haja sigut rellevant en la manipulació dels comptes de la sanitat de la Generalitat Valenciana".

Espanya va abonar l'import de la multa en el compte habilitat per la Comissió Europea en data 28 de gener de 2016, afegint a este import la quantitat de 57.567 euros en concepte d'interessos compensatoris dels costos financers que s'han reportat des del pagament efectuat per Espanya fins a l'Acord del Consell de Ministres.

La Generalitat va demanar al TS l'anul·lació de l'acord del Consell de Ministres argumentant que segons la llei, "era i és competència única i exclusiva de l'Administració de l'Estat garantir que les dades del dèficit que es van comunicar a Eurostat s'ajustaven a les normes comptables" requerides i que la sanció imposada al Regne d'Espanya es va imposar a l'Estat i no a la comunitat.

PROBLEMA "VOX POPULI" A ESPANYA

Així mateix, afegia que el Govern de la nació era "directament responsable" perquè el problema de la despesa sanitària era "vox populi a Espanya des de molt temps arrere" i al·legava l'existència de responsabilitat derivada de la normativa en matèria comptable.

Els resultats de la investigació es van arreplegar en eixe "minuciós i exhaustiu" Informe de la Comissió, de data 7 de maig de 2015, en el qual es feia una descripció detallada de les circumstàncies en les quals, en 2012, es va fer una correcció del dèficit públic a Espanya de 1.900 milions d'euros, en relació amb la despesa pública a la Comunitat Valenciana.

No obstant açò, la sala rebutja els arguments i assenyala que, d'acord amb el Constitucional, la responsabilitat 'ad extra' de l'administració de l'Estat per incompliments de dret comunitari no li impedix "repercutir ad intra, sobre les administracions públiques autonòmiques competents, la responsabilitat que en cada cas procedisca".

Per tant, assenyala que, d'acord amb esta doctrina, el fet que la multa s'imposara a l'Estat espanyol "no impedix a l'administració de l'Estat la determinació i repercussió a l'administració que correspon de la responsabilitat derivada de l'incompliment del dret de la UE".

Sobre l'argument que el problema de la despesa sanitària era "vox populi" a Espanya des de fa temps i que es trobava documentat en informes i dades públiques, sense que es poguera ignorar que les dades comunicades eren incorrectes, el TS al·ludix a l'informe de la Comissió, que assumix, i que va arribar a la conclusió que la Intervenció General de la Generalitat Valenciana "es va mostrar greument negligent en el que concerte a l'absència de registre de despeses en els comptes nacionals".

La sentència indica que esta Intervenció General està integrada en l'Administració de la Generalitat Valenciana, d'acord amb l'article 2 del Reglament aprovat pel Decret 72/2005, de 8 d'abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, que assenyala que la Intervenció General "està adscrita orgànicament a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació", i exercix les funcions de control de tots els actes de l'administració de la Generalitat, les seues entitats autònomes i empreses públiques, que donen lloc al reconeixement de drets i obligacions de contingut econòmic, així com dels ingressos i pagaments que d'ells es deriven.

I eixe informe va ser "clar i contundent" en detallar els "incompliments" d'eixe organisme i va descartar responsabilitat d'altres institucions autonòmiques i de l'estat.