L'escriptor Javier Cercas (Ibahernado, 1962) ha defès este divendres la necessitat d'"assumir el pitjor passat" per a poder "fer alguna cosa útil amb el futur". "Sense ell, -ha advertit-, el present està mutilat" i correm el risc de "repetir" la història.

Així ho ha manifestat durant la presentació a València de 'El Monarca de las sombras', la novel·la que va creure que mai seria capaç d'escriure i per a la qual no obstant açò, portava preparant-se des que va voler ser novel·lista o des d'abans, confessa.

Quinze anys després de la publicació de 'Soldados de Salamina', Javier Cercas torna a la Guerra Civil per a indagar en el passat més incòmode de la seua pròpia família. "No és una novel·la sobre la Guerra Civil sinó sobre la seua herència", apunta.

'El monarca de las sombras' narra la cerca del rastre perdut d'un xic quasi anònim que va barallar per una causa "injusta" i "va morir en el costat equivocat de la història". Es deia Manuel Mena i en 1936, en esclatar la guerra, es va incorporar a l'exèrcit de Franco; dos anys després va morir en la batalla de l'Ebre, i durant dècades es va convertir en l'heroi oficial de la seua família. Era besoncle de Javier Cercas, qui sempre es va negar a indagar en la seua història, fins que es va sentir obligat a fer-ho.

Per a l'autor, ha sigut un "alleujament" escriure esta novel·la. En ella, planteja aquelles preguntes que sempre li han inquietat. I si en 'Soldados de Salamina' feia una "reivindicació del passat republicà, ací hi ha una assumpció del propi passat", aquell en el qual en la seua família tenia per heroi un jove" falangista de 17 anys.

"D'ací vé este país", ha assenyalat, "ja n'hi ha prou d'edulcorar el passat". "Hem caricaturitzat i emmascarat el passat, sobretot el passat pitjor", ha criticat.

Al seu parer, "el problema d'este país és que ens estem d'acord amb el nostre passat i no podem estar d'acord en el nostre futur. Cal estar d'acord en les coses elementals", ha animat. En este sentit ha apuntat que "els que tenien la raó política eren els republicans; no podem reivindicar el franquisme, cal condemnar el franquisme i això és una cosa que no ha fet la dreta espanyola" i això és un "llast", ha lamentat.

ENTRE RAÓ POLÍTICA I RAÓ MORAL

No obstant açò, ha volgut distingir entre la "raó política i la moral" per a assenyalar que aquells de defenien la democràcia tenien la raó política" però entre ells, els que mataven a sang freda cures i monges "no tenien la raó moral", eren el que Cercas anomena "canalles de les bones causes".

El mateix succeïa al revés, ha apuntat, de fet assegura que no tindre motiu per a pensar que el seu besoncle, Manuel Mena, fora pitjor persona moralment que ell. Al contrari, "es va jugar la vida i la va perdre per valors en els quals creia".

I és que segons Cercas, "si no saps d'on vens no saps a on vas" i en el 36 va haver-hi un Colp d'estat "orquestrat per una oligarquia, l'església i una gran part del país" que van convéncer persones com Manuel Mena que davant els "errors" que es van cometre durant la República, -que els va haver-hi, admet-, "el millor era destruir-la i acabar amb ella".

Ara, ha advertit, "el món que està tornant de forma flagrant als anys 30", a aquella "política èpica i sentimental que usa la mentida en dosis massives", pel que ha incidit en la idea que "l'única forma de fer alguna cosa útil amb el futur és tindre sempre el passat present. Si ho oblides, repetixes", ha conclòs.