Els investigadors de la Universitat Europea de València Jose Enrique de la Rossa Ortí i Pilar García Pardo han detectat una correlació entre el sistema d'estrés i l'immunològic. És més, segons el seu estudi, titulat 'Impact of the relationship of stress and the immune system in the appearance of Alzheimer's disease' i publicat recentment en la revista 'Journal of Alzheimer's disease', tots dos sistemes podrien ser noves dianes terapèutiques en la malaltia d'Alzheimer.

En l'últim segle l'esperança de vida ha crescut a passos engegantits, un fet que està generant problemes sanitaris fins ara desconeguts a causa de l'augment de població en la tercera edat. Este fet, unit a la manca de fàrmacs que curen la majoria de les demències, fa que les previsions indiquen que el 50% dels joves ara arribaran als 90 anys, i d'ells entre el 40% i el 60% patiran la malaltia d'Alzheimer (EA). Davant esta realitat, resulta "imprescindible" trobar ferramentes que faciliten un diagnòstic primerenc, destaca la institució acadèmica en un comunicat.

Tal com assenyala l'investigador Jose Enrique de la Rossa Ortí, "en l'Universitat Europea de València es treballa des de fa dos anys a detectar nous marcadors biològics que ens servisquen per a pronosticar ràpidament el risc a desenvolupar la malaltia, així com per a diagnosticar l'inici de la patologia". "Açò permetria prendre mesures ràpidament a través de l'administració de fàrmacs i teràpies no farmacològiques per a evitar l'aparició de la malaltia, o alentir el seu desenvolupament en cada cas", apunta.

En la mateixa línia, la investigadora Pilar García-Pardo afirma que "és fonamental aprofundir en els mecanismes neurobiològics que originen l'EA, però també en tots els paràmetres cognitius, conductuals i emocionals relacionats amb la malaltia per a poder avançar en el coneixement i desenvolupar noves dianes terapèutiques eficaces".

D'esta manera, durant la seua investigació, Rossa Ortí i García-Pardo van quantificar les concentracions de la immunoglobulina A (IgA) i l'hormona cortisol en 20 pacients d'Alzheimer en grau lleu i 20 persones sanes sense deteriorament cognitiu ni cap malaltia crònica. L'interés a quantificar les dues molècules es va basar que són elements importants tant del sistema immune com de la producció d'estrés respectivament, i la presència d'alteracions en tots dos sistemes es relaciona amb la malaltia d'Alzheimer.

Després de la realització de l'estudi, es va observar que existien diferències estadísticament significatives entre les dues poblacions, estant més estressades les persones sanes que els pacients d'Alzheimer; mentre que estos últims van presentar major taxa d'IgA que els subjectes sans analitzats. D'altra banda, la producció de tots dos marcadors pareix estar correlacionada, ja que en els participants sans el nivell d'IgA va ser major quan el cortisol va ser menor, i el contrari va ocórrer en els participants amb la demència.

És a dir, els pacients d'Alzheimer van presentar majors alteracions en el sistema immunològic i menors taxes d'estrés que els sans, encara que amb nivells encara molt alts. A més, els pacients que havien desenvolupat esta patologia van manifestar menors nivells de cortisol i un sistema immunològic més actiu.

Així mateix, els investigadors van confirmar que la quantificació en la saliva es presenta com un mètode adequat per a quantificar estos marcadors, sent la seua obtenció gens invasiva, la qual cosa és molt positiva tenint en compte les característiques d'estos pacients. La quantificació es va dur a terme a través de la tècnica d'inmunoassaig ELISA, que presenta gran sensibilitat per a estes molècules.