Pallarés ha comparegut este divendres a la comissió especial d'estudi de les Corts sobre la situació del sector ramader i els seus productes, així com analitzar la viabilitat dels escorxadors públics existents, i les polítiques que els financen.

Pallarés ha explicat que l'empresa es va crear el 2004 com una empresa mixta per a poder posar en marxa l'escorxador i dos anys després es van ampliar els socis a més de 70 entre particulars i empreses, la majoria de Morella tot i que també de la comarca dels Ports fins i tot de comarques veïnes de Terol.

Sobre esta qüestió, ha explicat que amb Carns de Morella es pretenia "frenar la pèrdua econòmica i social" que suposava el tancament dels petits escorxadors locals per "les seues dificultats d'adaptar-se a les noves normatives". D'esta manera, l'objectiu final era "crear una indústria agroalimentària de qualitat aprofitant els nostres recursos, així com crear llocs de treball i mantindre població".

"Perquè tinguen èxit la marca Carns de Morella es tracta no sol de vendre sinó assegurar la qualitat i que servisca de motor d'una indústria agroalimentària que ajude la població a un desenvolupament sostenible", ha sintetitzat.

En este sentit, ha exposat que Morella "sí que necessita un escorxador perquè seguisca sent viable la ramaderia, les carnisseries i les empreses xicotetes de distribució" perquè sense ell "possiblement" totes elles "desapareixerien" i "no seria factible crear una nova empresa agroalimentària de distribució". "Això és una cadena i no ens podem permetre que es tanque res", ha advertit.

Per esta raó, ha defensat que la gestió en aquest cas "ha de ser local" i tot i que Carns de Morella tinga "una participació de l'Ajuntament majoritària" és "una empresa independent amb una gestió independent".

A més, ha mantingut que en zones rurals de l'interior com Morella estos escorxadors "haurien de tindre el suport de l'Administració perquè tenen unes funcions i desenvolupa uns servicis que no tenen res a veure amb l'assumpte de grans llocs".

Sobre esta qüestió, ha concretat que Carns de Morella ha tingut dues ajudes: una subvenció per a la instal·lació de maquinària, que ha permès tindre tota la normativa que exigix la UE, de 53.872 euros i una altra subvenció de 10.000 per a la instal·lació d'una caldera de biomassa, que "mediambientalment era positiu per a la nostra zona".

A més, respecte al finançament, es va obtindre un crèdit del Ministeri d'Indústria el 2007 de 422.743 euros i un altre el 2011 de

61.000. Després, es van obtindre uns crèdits de la llavors Caixa mar de 750.000 euros i de 97.000 euros, a més de les aportacions dels socis en accions a partir de 500 euros. "Esta és la inversió i el que va a costar este escorxador", ha afirmat. En este sentit, ha apuntat que les ajudes han sigut "mínimes" i que haurien d'haver estat "més".

AMPLIACIÓ DE LES LÍNIES DE NEGOCI

Pallarés ha explicat que des de 2004 fins ara les matances s'han reduït gairebé a la meitat tot i que es realitzen "moltes" de particulars, tant de la zona com de comarques pròximes de Terol. Per aquesta raó, per no perdre diners, "s'aposta per ampliar el negoci i que els particulars puguen portar-se el seu producte ja elaborat". "Però encara som un xiquet recent nascut a això perquè estem frenats per l'escassetat d'ajudes i de finançament", ha constatat.

De la mateixa manera, ha explicat que la ramaderia ecològica és "una oportunitat per a les zones rurals de l'interior" i per posar-la en marxa es requerix un escorxador pròxim. D'esta manera, s'aconseguix a més no perdre "la personalitat". Així, ha apuntat que no es pot vendre als turistes la mateixa carn envasada que compren en els seus supermercats.

Així, ha apuntat que han tingut "errors" com tot i "estan en pèrdues" i tot i això les ajudes de 2017 són "zero". "Hem tingut alguna conversa amb les Administracions que ens devien donar suport a", ha recordat.

En este sentit, ha considerat "necessari" que els concedixen ajudes, tot i que no ha concretat baix quina fórmula, per a poder "crear unes condicions en les quals els territoris de l'interior puguin tirar cap a davant perquè tot ens ve del camp i mantindre el territori és mantindre la gent i evitar la despoblació".