Versión impresa

Un supervivent de l'holocaust gitano en Auswitch lamenta la pressió policial a este poble i l'atac als seus drets

Un supervivent de l'holocaust gitano en Auswitch lamenta la pressió policial a este poble i l'atac als seus drets
Un supervivent de l'holocaust gitano en Auswitch lamenta la pressió policial a este poble i l'atac als seus drets (EUROPA PRESS)
Ampliar
  • Un supervivent de la persecució i holocaust al poble gitano per part dels nazi durant la segona guerra mundial i supervivent del camp de concentració d'Auswitch, Peter Höllenreiner, ha lamentat este dilluns la pressió i persecució policial a la qual encara es veu sotmès este poble en alguns països d'Europa, així com els atacs que encara es viuen actualment als drets de les persones que ho componen.

Höllenreiner s'ha pronunciat d'esta manera al VI Seminari Internacional Rroma de Reflexió i Memòria de l'Holocaust Rroma, 'Mem Rom Samudaripem', que se celebra fins a dimecres que ve a València. La trobada es completa amb una exposició itinerant que després de passar per València recorrerà altres ciutats.

Este home, que té 78 anys i que va viure al camp de concentració de l'Alemanya nazi dels tres als sis anys, ha ofert una roda de premsa prèvia a la conferència que ha impartit en esta trobada amb el títol 'Vida i mort en Auswitch-Testimoni d'un supervivent". Peter Höllenreiner era fill d'un soldat alemany que quan va arribar Adolf Hitler al poder va ser "estigmatitzat" al costat de la resta de la seua família i deportat a diferents camps de concentració, entre ells el d'Auswitch.

El supervivent ha comentat, preguntat per les raons per les quals el genocidi gitano ha estat menys destacat que el jueu, que no va ser sol fins a principis dels anys 80 del segle XX quan esta circumstància romania silenciada i es mantenia l'estigmatització ja que "a dia de hui seguixen sent perseguits per la policia" persones pertanyents "al poble gitano" i ha parlat de la pressió policial a Alemanya, Polònia o la República Txeca.

Alhora, ha comentat que després de la segona guerra mundial, fins als anys 60 del passat segle seguien obrint-se actes a ciutadans d'este col·lectiu per part de la policia i celebrant-se judicis. Ha dit que el nombre d'acta era el número que tenien tatuat en el braç els supervivents i ha considerat això "una ofensa permanent" durant anys.

Respecte als seus records al camp de concentració d'Auswitch, Peter Höllenreiner ha manifestat que com nen no recorda "gairebé res". Tot i això, ha diferenciat entre fet que suposa "viure un trauma" i patir l'horror i ha dit que "no es pot explicar el que és sobreviure" a este últim.

D'altra banda, ha apuntat que com a xiquet ja "al col·legi" va viure situacions per a sentir-se humiliat. Ha relatat que llavors havia de seure "a l'últim banc perquè els professors consideraven que després de ser gitano no tenia drets" i ha asseverat que fins al dia de hui ha tingut sensacions així.

"DE LA LLET MATERNA"

En esta línia, ha assenyalat que fa poc ha tingut un juí i que el jutge li va recriminar que els temps més durs els havia viscut i sofrit amb la seua mare i no en una altra situació. Així, ha censurat que el magistrat li indicara que "la predisposició a ser gitano i la maldat l'havia rebut de la llet materna", que "els gitanos rebien el dolent com a persona d'herència dels seus pares" i que "ser criminals es rebia per la llet materna".

Entre les seues vivències al camp de concentració, Höllenreiner ha recordat el dia que les tropes angleses van entrar per a alliberar-los i com la seua tia besava les mans d'estos soldats per a donar-los les gràcies i cridava que eren lliures, així com que es va fer una fogata per a celebrar-ho. En la part negativa, ha recordat els experiments mèdics nazis sobre persones recloses en els camps de concentració com xiquets, dones o dones embarassades.

Peter Höllenreiner ha citat entre estes proves l'extracció d'un nadó del ventre de la seua mare i la posterior recol·locació i trasplantaments d'orelles i òrgans. Alhora, ha ressaltat que el seu pare, la seua mare, el seu germà i germana gran van ser esterilitzats i que 36 persones de la seua família van ser exterminades en camps de concentració, pel que ha afirmat que no pot tornar a trepitjar estes instal·lacions i que no vol tocar ni un mil·límetre d'elles.

RECUPERAR LA MEMÒRIA

'Mem Rom' és un projecte cofinançat pel programa 'Europa amb els Ciutadans' de la Unió Europea amb l'objectiu de "visibilitzar el genocidi sofrit pel poble gitano durant la segona guerra mundial, així com recuperar i divulgar la memòria de l'holocaust gitano, crear consciència sobre l'exclusió social i les seues conseqüències i reduir el antigitanisme existent a la societat".

Alhora, per mitjà d'esta iniciativa es pretén "crear fòrums i espais de discussió sobre el respecte a la diversitat, i treballar amb els joves sobre els aspectes de tolerància i l'entesa mutu com a elements determinants per a la convivència".

Els organitzadors del seminari celebrada a València han explicat que esta trobada s'emmarca en les activitats promogudes per a la recuperació de la memòria històrica i en esta tasca, per a "recuperar la memòria històrica del genocidi al poble gitano", que va ser "fins a l'any 1983 una cosa gairebé negada" i que "a partir d'esta data algunes persones van començar a reivindicar".

En este sentit, han apuntat que la seua intenció era fer "un seminari realment important, dels més importants fets fins ara a Europa, tenint en compte que en proporció -pel nombre de població- s'ha matat a més gitanos que jueus", la "gran diàspora" que es va originar i que es calcula que "entre el 25 i el 50% del total de la població gitana a Europa ha estat exterminada".

SENTIMENT DE CULPA

Per la seua banda, Iovanca Gaspar, sociòloga encarregada de l'acompanyament de famílies gitanes a Munic, ha comentat que actualment encara hi ha en les institucions alemanyes un "fort sentiment de culpa" per l'holocaust gitano des del punt de vista dels afectats, sense ple reconeixement i sense haver-se enfrontat correctament a això.

Ha assenyalat que molta d'esta població viu en la perifèria d'una gran ciutat com Munic i que un "alt percentatge de xiquets va a col·legis especials perquè es considera que no són capaços de fer estudis superiors o rendir en els bàsics". En este punt Höllenreiner ha dit que la premsa a Alemanya no és capaç de transmetre la veritat del que va passar.

Consulta aquí más noticias de València.

Síguenos en Facebook para estar informado de la última hora:
Publicada en la dirección url http://www.20minutos.es/noticia/2900188/0/supervivent-lholocaust-gitano-auswitch-lamenta-pressio-policial-este-poble-latac-als-seus-drets/ accede a la noticia online capturando este código en tu móvil Código QR