Rita Barberá va ser una de les polítiques espanyoles amb major trajectòria, sent el de regidora de València pel PP el càrrec que durant més temps va ocupar. Ho va fer durant 24 anys, des de 1991 a 2015, aconseguint successives majories absolutes i arribant a ser considerada pel president del seu partit, Mariano Rajoy, no solament com "la millor alcaldessa de la història" de la ciutat sinó com "una de les grans alcaldesses" d'Espanya. La seua involucració en un presumpte cas de blanqueig de diners, pel qual va ser imputada al setembre d'enguany, va donar al trast amb aqueixa bona sintonia i va acabar amb Barberá deixant la que durant dècades havia sigut la seua formació política i amb Rajoy desentenent-se d'ella.

Barberá, nascuda a València el 16 de juliol de 1948, era llicenciada en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de València, i en Ciències de la Informació, secció de Periodisme, per la Universitat Complutense de Madrid. De fet, abans de la seua projecció pública va treballar com a periodista en Radio València i en el diari Levante, on va exercir com a responsable d'una secció setmanal d'urbanisme, per la qual se li va concedir el premi València de Premsa. 

En 1983 va passar a ser membre del Comitè Executiu Nacional del PP, formació a la qual va arribar des d'Aliança Popular i després d'haver militat en el Partit Reforma Democràtica, de Manuel Fraga. A més de regidora, durant la seua llarga carrera política va ocupar nombrosos càrrecs, com el de diputada en les Corts Valencianes (1983-2015) i el de presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (1995-2003). El seu últim lloc ha sigut el de senadora, Càmera a la qual va arribar com a membre del PP i en la qual, després de deixar la formació, va passar a ser membre del Grup Mixt.

Es va situar al capdavant de la ciutat de València al juny de 1991, després de vuit anys com a diputada autonòmica, gràcies a un pacte del PP amb Unió Valenciana i malgrat que el PSOE havia sigut el partit més votat en els comicis locals de maig d'aqueix any.

Reelegida en les consultes de maig de 1995, juny de 1999, maig de 2003, maig de 2007 i maig de 2011, totes elles per majoria absoluta, durant la seua gestió es va dur a terme la construcció de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, dissenyada per l'arquitecte Santiago Calatrava, així com el Palau de Congressos, de Norman Foster. La celebració en 2007 de la trentè segona edició de la Copa Amèrica de Vela i la Fórmula 1 pels carrers de la ciutat van ser altres projectes, no exempts de polèmica, que van veure la llum durant aqueixa etapa. 

El seu suport al dimitit president de la Generalitat Francisco Camps després de la seua implicació en la causa dels vestits, li va valdre a Barberá un notable desgast. "Tots els polítics d'aquest país, del primer a l'últim, reben regals", va al·legar llavors, coincidint amb un dels moments més actius de la instrucció del 'cas Gürtel'.

La possibilitat de resultar imputada en el 'cas Noos', pels contractes signats per a la celebració del València Summit, fou un altre episodi en el qual el seu nom va saltar als mitjans, i del que no obstant açò va eixir indemne, després de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de no imputar-la. No es va lliurar el seu vicealcalde, Alfonso Grau, que va resultar processat dins del mateix cas.

Triada candidata a l'alcaldia de la ciutat en els comicis de maig de 2015, la seua llista es va alçar com la més votada, no obstant açò l'acord entre Compromís, PSPV i València en Comú, la va desplaçar com a alcaldessa, sent substituïda per Joan Ribó. El 12 de juny, va renunciar a la seua acta com a regidora, evitant així la seua presència en a l'investidura del nou regidor.

El 23 de juliol va donar el salt a la política nacional i va prendre possessió com a senadora territorial, després de la proposta del PPCV. Pocs dies després, el 31 de juliol, renunciava al seu escó com a diputada en Les Corts.

Al gener d'aquest mateix any, després de la 'Operació Taula' practicada contra una trama de corrupció infiltrada en diverses Administracions de la Comunitat Valenciana, Barberá va negar qualsevol relació amb ella. "Cap contracte de l'Ajuntament de València s'ha manegat, ni hi ha hagut cap mossegada, ni desviament a finançament il·legal", va afirmar.

El 8 de febrer, el PP demanava no obstant açò a Barberá que donara "un pas arrere" i no presidira, com estava previst, la Comissió Constitucional del Senat. El partit començava a retirar-li el seu suport.

L'assumpte es va precipitar quan el jutge del 'cas Imelsa' va sol·licitar a la Cambra alta que acreditara la condició de senadora de Barberá amb la finalitat de determinar si era competent per a investigar-la. "No dimitisc, ni m'ho plantege", va dir llavors.

El 15 de març, i poques hores després de transcendir part del sumari, la ex alcaldessa va acceptar la invitació del jutge instructor d'acudir a declarar voluntàriament. Aqueix mateix dia, el seu partit li obria un expedient informatiu a ella i als regidors valencians presumptament implicats en el cas de corrupció.

El 13 de setembre, el Tribunal Suprem va decidir investigar-la per suposat blanqueig de capitals, davant el que la ex alcaldessa va sol·licitar la baixa en el PP. No obstant açò es va negar a lliurar la seua acta de senadora perquè al seu judici, el contrari, podria entendre's "com una assumpció de responsabilitat" i va passar a integrar el Grup Mixt.

Rajoy, que poc més d'un any abans havia estat abrigallant-la com a candidata a l'alcaldia durant la campanya electoral de les municipals, va apuntar llavors que ja no tenia cap autoritat sobre ella. "Barberá ha abandonat el PP. Nosaltres li demanem en el seu moment que renunciara a la militància. Ella ho ha fet i el president del PP ja no té cap autoritat envers ella", va reiterar en ser preguntat en un parell d'ocasions si creu que hauria de deixar el seu escó en el Senat com demanen altres càrrecs del partit.

L'alt tribunal va citar a Barberá per a comparèixer com imputada, la qual cosa va fer aquest dilluns 21 de novembre. Allí va negar que existira finançament il·legal en el PP valencià, i encara que va reconèixer haver lliurat 1.000 euros al partit, ho va qualificar de donació desinteressada. Aqueixa va ser la seua última aparició pública.