Alfaro sentia autèntica devoció per este gènere musical i en 1994 va crear la sèrie 'Jazz', una cuidada selecció de dibuixos i escultures entorn d'esta temàtica. Ara, el Col·legi Major Rector Peset reunix bona part d'estes peces en 'Alfaro i el jazz. Quan la nit es trenca en mil sons', que s'inaugura este dimecres, dia 28 de setembre, a les 20.15 hores, i es podrà visitar fins al 23 d'octubre, informa el centre universitari en un comunicat.

A més, la mostra -organitzada per la Universitat de València a través del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la col·laboració de la Fundació SGAE i l'Institut Valencià de Cultura-, s'emmarca en la celebració a València de 'JazzEñe'- programa d'internacionalització del jazz espanyol a iniciativa de la Fundació SGAE, que arrancarà amb l'obertura de l'exposició al col·legi Rector Peset i durarà des de l'endemà fins a l'1 d'octubre amb concerts al teatre Rialto.

Andreu Alfaro ha estat un gran melòman. D'entre totes les músiques, explica la comissaria de l'exposició, Toni Picazo, sentia verdadera passió pel jazz i, en especial, per les figures llegendàries del swing nord-americà dels anys 30 i 40: "On més gaudia de l'escolta d'esta música era a l'ambient pròxim i íntim dels clubs de jazz. Cada vegada que viatjava a Nova York assistia a algun concert, i no era estrany vore'l dibuixar del natural, verdaderament complagut".

Per a l'artista, el jazz no era només un particular estil musical o la millor expressió de la identitat cultural afroamericana, representava també, segons ha confessat, un estat de l'esperit capaç de "cantar les penes per a transformar-les en goig", que li recordava els difícils anys de la postguerra quan "sentia les cançons de les criades, com s'anomenaven llavors, que es contestaven les unes a les altres cantant des dels patis mentre cuinaven o estenien la roba".

En 1994, reconegut ja internacionalment com un dels principals renovadors de l'escultura espanyola de la segona meitat del segle XX, va voler consagrar una sèrie "a la música dels negres nord-americans, que tanta alegria apassionada m'ha proporcionat, des del cor als peus, al llarg de tota la meua vida", com declararia. I Picazo assenyala que no era el primer artista a abordar el jazz, n'hi ha prou de recordar tasques memorables de Man Ray, Matisse, Mondrian, Lee Friedlander, Pollock o, en el cas d'Espanya, Tàpies, Guinovart o Tharrats, entre d'altres.

Tot i això, l'acostament al jazz des de l'escultura comptava amb pocs antecedents, per això el conjunt d'escultures i dibuixos d'Alfaro agrupats baix el nom de 'Jazz' concita un interès especial.

"És una oportunitat de vore una obra poc mostrada al públic i que, tot i això, és un treball de maduresa, que mostra el millor Alfaro i els seus trets distintius, com són el caràcter autobiogràfic de la seua obra, la interpretació de l'escultura com un dibuix a l'espai i el seu diàleg amb la tradició", explica Picazo, d'una mostra per a descobrir la vessant "més lúdica i vivaç d'Alfaro, i alhora l'artista més lúcid i inspirat".

L'exposició reunix una selecció de treballs pertanyents a esta sèrie junt amb un grup de dibuixos procedents de quaderns de viatge de l'artista que no van ser concebuts per a ser mostrats en públic, fet que suposa la trobada amb un Alfaro íntim.

Baix este prisma, servint-se del ferro i, no per casualitat, del llautó polit, un material present en els seus primers treballs com escultor, Alfaro evoca motius i instruments bàsics del jazz, inclosos la veu i el cos, i les possibilitats dels quals ha portat a límits insospitats. La mateixa energia, beneiteria i elegància del traç desplegada en les escultures destaca en els dibuixos sobre paper, en els que la sonoritat del jazz també sembla trobar refugi.

Amb esta exposició, la Universitat de València ret homenatge a l'artista valencià que el mes de febrer passat va ser distingit a títol pòstum amb la Medalla de la institució. També reafirma la línia expositiva de la Universitat dedicada a mostrar els grans artistes contemporanis. En 2016, el Centre Cultural La Nau va produir les exposicions de Michavila, Artur Heras i, el mes de novembre vinent, inaugurarà una mostra sobre Yturralde.