Les llistes d’espera per intervenir-se a la sanitat pública poden fer-se eternes per als qui al seu dia a dia veuen com el seu mal empitjora i se’ls retarda l’operació. Passen abans casos de vital importància, un fet que ni metges ni pacients discuteixen, però que evidencia que el límit del que és urgent i el que no ho és arriba a ser massa difús. I amb les retallades anunciades pel Departament de Salut, sindicats sanitaris i associacions de pacients preveuen, amés, que el temps de demora augmenti.

Les llistes d’espera són inevitables però hi ha casos que són al capdamunt per la seva urgència i d’altres que queden al final perquè es considera que són un mal menor. Actualment, s’estableix que per a una intervenció de pròtesi de maluc el temps mig d’espera és de cinc mesos, per a uns galindons és de cinc mesos i mig, i, per a unes varius és de quatre mesos imig.

Però en aquests intervals calculats per la Generalitat, en base a les dades de juny del 2009 fins al mateix mes del 2010, no s’hi comptabilitza el termini que ha d’esperar el pacient a ser atès pel metge de capçalera. Tampoc es té en compte el que s’espera en ser atès per l’especialista, el cirurgià i el que es triga a fer les proves diagnòstiques.

Així ho expliquen fonts del sindicat Metges de Catalunya, que confirma que tot plegat fa que "el temps d’espera s’allargui" sense que això es reflecteixi a l’estadística de la Salut Pública, la seva directora, Carme Sabater, tem, a més a més, que a partir d’ara els malalts als qui facin les proves preoperatòries surtin de la llista d’espera, el que suposaria "un maquillatge" de les dades.

S’arriba als casos vitals

"S’està arribant als casos més urgents", exposaven des de Metges de Catalunya i concretaven que "els actes de vital importància sí que s’atenen". Ara bé, reconeixien que actualment no es pot arribar a tots els casos en què la qualitat de vida del pacient es ressenteix de l’espera. Unes cataractes o una intervenció de pròstata no són de vida o mort, però dificulten, i molt, la vida de les persones.

En casos de gent que viu sola pot arribar a ser d’una gravetat especial o, fins i tot, es dóna el cas de pacients que perden la feina perquè la seva dolència no els deixa continuar amb la seva tasca.

En aquest sentit, Sabater apuntava que, a l’hora de programar una intervenció quirúrgica, «també s’ha de valorar amb molta cura la situació familiar i socioeconòmica del pacient". De fet, recordava que existeixen treballadors socials que fan la seva feina als centres mèdics i que s’encarreguen de fer una valoració de les circumstàncies de cada malalt. "Però tenen molta feina i pocs recursos", lamentava la directora de la Coordinadora. Per la seva part, Salut ha anunciat que vol derogar un Decret que establia un temps màxim d’espera per a 14 tipus d’intervencions.

Obesidad mórbida

Miriam Ramos, 19 años, Rubí: "El médico me dijo que si no me operaban no llegaría a los 21"

Hace tres años que recorre hospitales y consultas. Los médicos están de acuerdo en que su caso es urgente, pero ahora le han dado cita para operarse dentro de dos años. "Hace tres años que el médico me dijo que si no me operaba no llegaría a los 21", explica Miriam, una joven de 19 años que padece obesidad mórbida. Su madre murió por la misma enfermedad. Debe ser intervenida para practicarle una reducción de estómago.

Pero mientras espera, Miriam ha ganado 20 Kg., pese a seguir dietas estrictas, y ya pesa 150 kg. Además, ha desarrollado diabetes, hipotiroidismo, asma y sufre apnea del sueño. "No puedo respirar, me ahogo desde hace meses", lamenta Miriam, que también padece depresión por su situación límite. Pasó por la Mutua de Terrassa en la que el cirujano no llegó a visitarla, y fue derivada después al Hospital Clínic, donde en enero le aseguraron que sería operada en seis meses, afirma. Ahora, le han retrasado la intervención hasta dentro de dos años. "Dicen que hay casos más urgentes", se lamenta.

Cataratas

José M. Albalate, 60 años, Barcelona: "Me obligan a jubilarme, no podré conducir"

Es transportista y cada vez ve peor. A José María le diagnosticaron cataratas a principios del año pasado, pero está en una lista de espera para ser operado. Le han dado cita para enero de 2012, pero para entonces ya habrá perdido su trabajo. "Debo renovar mi permiso de conducir en agosto, pero si no me operan, lo perderé", aclara. "A diez metros ya no veo una matrícula", reconoce, y es consciente de que no podrá seguir durante mucho tiempo más conduciendo su furgoneta en esta situación.

"Me obligan a jubilarme", lamenta, "y como toda la vida he sido autónomo, con los 700 euros que me pagarán de retiro no vivo". José María descarta una operación en una clínica privada porque resulta demasiado caro y se pregunta cuál es el criterio que siguen los centros médicos para establecer los casos más urgentes que, por lo tanto, son operados antes. "Según las estadísticas, la espera para esta operación es de 3,5 meses, pero, ¿en qué se basan, si la realidad es otra?", se pregunta.