La dictadura de 1939 va decidir no permetre-ho. Mentrestant, Joan March, l’empresari creador de la Transmediterránea (1916), de la fàbrica d’adobs de Porto Pi (1913) i de la Banca March (1926), anava comprant les obligacions –desvalorades– de la BT. Fins que, el 1951, FECSA, Forces Elèctriques de Catalunya SA, una empresa instrumental que havia creat, se les quedà totes.

L’electrificació catalana continuava. Un xic abans, però, el 1946, Victorià Muñoz Oms, un altre enginyer clarivident, havia començat a construir embassaments i centrals elèctriques (i carreteres, i una fàbrica de ciment) a una vall dels Pirineus, amb una empresa de propietat estatal: Enher, la Empresa Nacional HidroElèctrica de la Ribagorçana.

També el 1946, creació d’HEC, la HidroElèctrica de Catalunya, amb Pere Duran Farell. El 1993 passà a formar part, com el 1996 FECSA, i el 1983 ENHER, del (futur) grup multinacional ENDESA, l’Empresa Nacional d’Electricitat, una empresa estatal creada el 1944. Però el primer president d’ENDESA ha estat un altre enginyer i físic català: Esteve Terrades i Illa, membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1911 (on presentaria Albert Einstein).