1949: El museu de les cultures precapitalistes del món

El 1949, és a dir, en una època poc feliç, l’Ajuntament de Barcelona, un Ajuntament nomenat a dit per un no-democràtic Govern central de l’Estat espanyol sorgit de la guerra de 1936-39, va obrir un nou i inesperat museu: el Museu Etnològic de Barcelona, amb un jove director: August Panyella.
És un museu dedicat a presentar les cultures del món d’abans de l’entrada en escena del capitalisme comercial-industrial. Les col·leccions del museu, com les del Museu de les Indústries i les Arts Populars inaugurat el 1940 i hereu de la feina realitzada a l’entorn del Poble Espanyol de 1929, s’anirien enriquint gràcies al treball de camp als Pirineus dels pastors i els ramaders de Ramon Violant i Simorra.

I, al suport que anava més enllà del mecenatge del fabricant Albert Folch i Rusiñol (que fitxaria a Eudald Serra, escultor de l’avantguarda dels anys 30, emigrat –i casat– al Japó). El 1973, el Museu Etnològic disposaria d’un edifici propi, pensat per a ésser museu, amb sales d’exposició hexagonals: un poc freqüent museu-rusc. L’objectiu era investigar i donar a conèixer algunes de les cultures del món preindustrial.

El 2000, aquest objectiu s’ha concretat en 10 territoris: dos europeus (el Pirineu català i Castella), dos africans (Marroc i Etiòpia), dos asiàtics (Japó i Nuristan), dos d’Oceania (Nova Guinea i Austràlia) i dos d’Amèrica (algunes àrees de Perú i Equador). Dos àmbits del museu son transversals: Tabú presenta les diverses visions de la nuesa humana, i Sagrat situa les grans religions premodernes: animisme, hinduisme, budisme, cristianisme i islamisme.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento