És el cas del CEIP Doctor Fleming de Viladecans. Un dels grans problemes del centre és que moltes famílies no volen portar-hi els seus fills a causa de l’elevat nombre de nens gitanos o marroquins. La falta de matriculacions ha amenaçat sovint amb el seu tancament.

Des de la direcció, Rosa Pifarré, admet que han «millorat l’ambient o l’absentisme», tot i que «encara hi ha problemes».

Menys queixes

Des de CREA, Adriana Aubert, destaca que «quan la família i l’escola s’apropen s’acaben entenent» i, com diu Pifarré, «es redueix la cultura de la queixa».

El projecte de CREA es desenvolupa a partir d’una escola ideal «somiada» per pares y professors. Després arriba la definició de prioritats, tan diverses i ambicioses com els recursos humans i econòmics permeten.

Hi ha escoles que volen evitar segregacions d’alumnes, millorar conflictes o tensions racials, guanyar una biblioteca informatitzada o, senzillament, pintar les parets. A Viladecans, l’objectiu és «que el centre deixi de ser un gueto», diu Pifarré.

Els pares s’involucren però també ho fan professors jubilats, comerciants o entitats de lleure del barri.  Quan tanquen les escoles, voluntaris de tota mena fan alfabetització per a pares, ajuden a fer els deures o fan de lampistes al centre.

Continuïtat entre família i col·legi

«No és cert que els pares hagin dimitit de l’educació dels seus fills», assegura la secretària de Famílies, Montserrat Tur, per a qui moltes AMPAs «s’han convertit només en gestores del menjador o d’activitats extraescolars». Per fomentar que escola i família tinguin una «continuïtat», la Secretaria ha posat en marxa un programa que porta als centres escolars xerrades i tallers que, amb l’ajut de dinamitzadors, donen a pares –i també a avis– recursos per a la tasca educativa.