Moltes comunitats de veïns saben que el seu edifici necessita iniciar obres de rehabilitació quan es veuen problemes a la façana, no té ascensor o té problemes d’aluminosi. Però diferents edificis d’habitatges, sobretot els construïts abans dels anys vuitanta, presenten considerables problemes d’eficiència energètica que no només causen problemes per la incomoditat de passar fred o calor.

«El 40% de les emissions contaminants són d’edificis, siguin residencials o de serveis. Necessitem que hi hagi línies d’actuació que redueixin aquestes emissions», va afirmar Antoni Balmón, vicepresident executiu de l’AMB.

Els habitatges de l'àrea metropolitana 

Els 35 municipis de l’àrea metropolitana (excloent Barcelona) tenen un parc immobiliari de 607.753 habitatges. A més del deteriorament físic pel pas dels anys, en molts casos es tracta de propietats amb aïllaments deficients, problemes de ventilació i altres situacions estructurals que deriven en un dèficit energètic.

«Els edificis construïts abans del 1981 es van fer sense l’obligació de comptar amb mesures d’eficiència energètica. Per això, l’èmfasi especial de la convocatòria és actuar sobre aquests immobles per tal que assoleixin aquesta eficiència, amb tots els avantatges que poden gaudir», va precisar Balmón. No obstant això, la convocatòria d’ajuts impulsada pel Consorci Metropolità de L’Habitatge comprèn els habitatges construïts en qualsevol any.

J. P. CHUET MISSÉ

Les inversions

La convocatòria té una dotació de 100 milions d’euros aportats pels fons europeus Next Generation (NG) mitjançant el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana i comprendrà el període del 2022 al 2026.

L’objectiu és millorar les condicions de vida i dotar d’una millor eficiència energètica a 13.650 habitatges de la corona metropolitana, amb un benefici directe per a un total de 35.000 residents. Per al primer exercici, els ajuts públics dels fons NG fregaran els 37,8 milions d’euros. «Aquesta és la convocatòria amb més capacitat econòmica de gestió i visió que hem tingut», va dir el vicepresident de l’AMB.

Múltiples beneficis

La posada en marxa de la convocatòria comporta diversos objectius. A més d’incrementar les condicions de vida mitjançant la rehabilitació dels habitatges, es vol millorar el confort gràcies a la millora de l’eficiència energètica a través de recursos renovables, per a optimitzar els serveis de calefacció i refrigeració dels immobles.

Les obres de rehabilitació implicaran la generació de 4.000 llocs de treball directes.

Es destinaran 100 milions d’euros a rehabilitar habitatges a l’àrea metropolitana

A llarg termini, la idea és que aquestes renovacions millorin la integració urbana i redueixin les desigualtats socials, sobretot dels barris més vulnerables dels 35 municipis implicats.

Precisament, tant aquesta convocatòria com la política general d’habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) cerca garantir el dret de la ciutadania a tenir una llar digna, i d’aquesta manera millorar la qualitat de vida dels habitants.

La clau de l'eficiència energètica 

El percentatge d’ajuts públics per a la rehabilitació d’habitatges s’establirà en funció de l’eficiència energètica que s’assoleixi. Per exemple, si s’aconsegueix un estalvi de la demanda energètica igual o inferior al 30% la subvenció podria arribar al 40%, i si la reducció del consum està en l’ordre del 60%, els ajuts poden arribar al 80%.

El pla contempla un paquet d’ajuts a habitatges individuals, on es pot obtenir una subvenció de fins al 40% si la llar aconsegueix un estalvi energètic del 30% o més, fins a un límit de 3.000 euros. En total, els residents obtenen fins a un 80% de les subvencions en el cost total dels treballs de rehabilitació, fins a un màxim de 21.400 euros per cada habitatge.  

       

Avantatges fiscals 

Els propietaris que vulguin sumar-se a aquest programa de rehabilitació també comptaran amb diversos avantatges fiscals. «Aquest ajut no repercuteix en l’IRPF i, en conseqüència, no incrementa la renda de qui declara», va informar José Antonio Artímez, director general del Consorci Metropolità de L’Habitatge (CMH). A més, els propietaris poden desgravar fiscalment la part de les actuacions que no se subvencionen fins a un 60% del total, i amb un fraccionament de quatre anys.

Els propietaris que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica poden accedir a a juts de fins el l 100% de l’import que els correspongui pagar per les obres de rehabilitació. «Si hi ha famílies que tenen el problema de no poder pagar, nosaltres avancem els diners. Cal recordar que el Consorci ha signat diferents protocols amb entitats financeres per tal de gestionar els crèdits que siguin necessaris per a realitzar les obres.

Una radiografia de l'edifici

La convocatòria d’ajuts també permet cobrir gran part o la totalitat dels honoraris professionals pel Llibre de l’edifici. Segons va dir Artímez, «aquesta és una eina que permet tenir una radiografia real tant de l’edifici com dels diferents escenaris d’eficiència energètica, amb la situació exacta del seu edifici, els seus costos i la quantitat de subvenció que creiem que s’assumeix».

Campanya de comunicació 

Les sol·licituds per acollir-se als ajuts es van obrir el passat 2 de maig. Per tal de donar a conèixer les seves característiques, el Consorci Metropolità de L’Habitatge enviarà 400.000 cartes individualitzades explicant els avantatges del pla i com funciona el simulador d’ajuts. Les bases i peticions es gestionaran al portal web www.cmh.cat. Donat que és una convocatòria de «concurrència no competitiva», les primeres comunitats de veïns en presentar la documentació tindran més oportunitats d’obtenir les subvencions en cas que s’esgotin els fons.

Quines obres es poden subvencionar 

Entre les obres compreses en aquestes ajudes es troben la rehabilitació de les façanes, incorporant aïllament tèrmic, revocant i pintant. En cas d’haver-hi balcons, es poden reparar problemes com l’òxid de les baranes o falles estructurals que puguin generar despreniments. 

També és factible rehabilitar els terrats renovant la impermeabilització o canviant el paviment per evitar la generació d’humitat, millorar els patis interiors amb la col·locació de claraboies perquè sigui un element bioclimàtic ventilat i renovar els baixants. 

Altres actuacions compreses en la iniciativa són la renovació de finestres, l’adaptació de les instal·lacions comunitàries de llum i aigua a les normatives, la millora en l’aïllament dels habitatges situats en la planta baixa, i arribat el cas, la instal·lació d’ascensors.