Es tracta de 143 homes i una dona, víctimes assassinades en el curs de cinc afusellaments massius que el règim franquista va perpetrar un any després del final de la Guerra Civil al Terrer de Paterna, un lloc a uns 500 metres del cementeri.

La primera es va produir el 27 d'agost de 1940. A ella pertanyen les restes de les 36 víctimes trobades en la part més profunda de la fossa, ha detallat la Generalitat en un comunicat.

De la saca del 29 d'agost s'han trobat 52 víctimes, mentre que de la de l'11 de setembre s'han recuperat restes d'altres 33. Altres 11 pertanyen als afusellaments de l'endemà. Les 24 restants, les més superficials, van ser assassinades en 14 de setembre de 1940 i havien sigut exhumades en 2012, durant la cerca de José Celda, un veí de Massamagrell buscat per les seues germanes i que va poder ser identificat.

Els estudis antropològics han permès detectar la presència d'una dona, una dada que coincideix amb la informació extreta del registre del cementeri. La seua identificació definitiva, com la de la resta de víctimes que els seus familiars hagen aportat material genètic que puga comparar-se, es realitzarà a través de la Universitat de València i la fundació Fisabio.

Els especialistes d'aquestes dos institucions ja han aconseguit identificar a huit víctimes de la Fossa 112 amb tècniques de seqüenciació massiva d'ADN que permet una alta fiabilitat amb mostres de familiars de segon i tercer grau.

LES FOSSES COMUNES DEL CEMENTERI DE PATERNA

El cementeri de Paterna és el lloc on es constata l'execució del major nombre de crims contra la humanitat una vegada acabada la guerra. A Espanya, només el cementeri de l'Est de Madrid el supera en nombre. L'inici de les matances va començar el mateix dia 3 d'abril de 1939, l'endemà passat de la declaració de la fi de la Guerra Civil, i va durar fins a l'any 1956, moment en el qual es va produir l'últim assassinat d'un guerriller antifranquista en el Terrer.

En el Cementeri Municipal de Paterna existeixen al voltant de 135 fosses comunes on van ser depositades les víctimes de la repressió franquista després de ser executades en el Terrer i en altres llocs del municipi.

En total van ser assassinades 2.238 persones provinents de diferents municipis valencians, així com d'altres localitats del territori espanyol.

"UN PAS IMPRESCINDIBLE"

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha assistit aquest dimecres a la finalització d'aquests treballs realitzats per l'empresa Atics.

Rosa Pérez Garijo ha assegurat durant la visita que les exhumacions en la fossa més nombrosa de la Comunitat Valenciana són "un pas imprescindible per a construir un país on la impunitat no torne a imposar-se sobre la dignitat, la decència i la veritat".

La Conselleria de Qualitat Democràtica ha destinat 447.700 euros als treballs d'investigació, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic en la fossa més gran del territori valencià.

Pérez Garijo ha afirmat que s'estan dedicant "els recursos necessaris, ni més ni menys, a aquesta tasca dolorosa, però tan necessària, perquè realitzar exhumacions és una prioritat que també va quedar reflectida en el projecte de pressupostos de 2022".