L'Alt Tribunal ha rebutjat d'aquesta manera el recurs de cassació presentat al juliol de 2021 per l'exempleada contra la sentència de la Sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que al juny d'eixe any va avalar la resolució del seu contracte després que el Jutjat social número 1 de València la declarara improcedent al gener a petició de Zafra i que l'EMT recorreguera eixa resolució.

El Tribunal Suprem, en un acte del passat 5 de juliol al que ha tingut accés Europa Press, assenyala que contra la seua decisió no cap recurs algun i decreta "la fermesa de la sentència recorreguda sense imposició de costes a la part recurrent". Així mateix, aquest document arreplega que el Ministeri Fiscal va emetre "perceptiu informe en el sentit d'estimar procedent la inadmissió del recurs".

En aquest acte, el TS sosté que l'ex-treballadora, directora del Negociat d'Administració de l'EMT quan es va produir el frau, "era l'encarregada de realitzar pagaments en l'empresa" i explica que "va rebre una telefonada i diversos correus electrònics d'algú que, suplantant la identitat de la màxima autoritat de l'empresa i d'un advocat d'una coneguda consultora, li va ordenar la realització d'una operació financera urgent".

A açò agrega que "la petició va ser acompanyada de la firma d'un document de confidencialitat que li obligava a no revelar a ningú l'operació" i indica que l'exempleada "va remetre als estafadors documents de l'empresa amb els quals va donar accés a les firmes dels apoderats de la societat, i va facilitar d'aquesta manera la seua falsificació".

El Suprem comenta que l'EMT "va entregar a la treballadora carta d'acomiadament disciplinari fonamentada en un incompliment greu i culpable" perquè "tenint un càrrec de directora de Negociat d'Administració en l'empresa va disposar fins a en huit ocasions de fons d'un compte corrent obert en CaixaBank amb destinació a un compte d'un banc de la Xina a Hong Kong a favor de dos companyies estrangeres desconegudes per a l'empresa".

En aquest punt, parla d'"ús fraudulent de les firmes de dos apoderats de l'entitat", de "suplantació de persones i direccions de correu electrònic orientades a una inexplicable adquisició d'una empresa a la Xina per una empresa pública espanyola" i afig que "en cap moment" es va informar "sobre aquestes transferències" als superiors de Zafra.

Així mateix, l'Alt Tribunal considera que tampoc es va emprar "la diligència mínima exigible amb un import total defraudat de 4.040.898,22 euros" i planteja que, "degut al lloc que la treballadora ocupava en l'empresa, no va haver de donar crèdit a l'operació financera sense no realitzar abans unes mínimes comprovacions amb els seus superiors jeràrquics que, en cap cas, vulnerarien el document de confidencialitat que se li havia exigit firmar".

"ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL"

"Resulta absurd pensar que els seus superiors jeràrquics no estaven al corrent d'aquesta operació d'haver sigut real", precisa el TS, que sosté que això "contravindria les més elementals normes d'organització empresarial".

El tribunal parla del "lloc de responsabilitat a l'empresa" que tenia l'exempleada com a "directora de Negociat d'Administració" i avala que "va haver de tindre un comportament més sigilós i no haver donat crèdit a l'operació financera sense no realitzar abans unes mínimes comprovacions amb els seus superiors jeràrquics". Reitera que "d'haver sigut certa l'operació", aquest "havien d'estar al corrent" de la mateixa i rebutja les al·legacions de la recurrent.

TRIBUNAL DE COMPTES

El departament 3º del Tribunal de Comptes va declarar el passat mes de juny responsable comptable directa a l'exempleada d'EMT València i la va condemnar a reintegrar els més de 4 milions d'euros defraudats a l'empresa pública, a més dels interessos de demora.

L'òrgan fiscalitzador va considerar que l'empleada va incórrer en responsabilitat comptable quan, al llarg del mes de setembre de 2019, va facilitar que es produïren huit transferències bancàries a comptes en un banc d'Hong Kong, de la suposada titularitat de dos empreses estrangeres sense relació comercial alguna amb la societat municipal.

Segons el Tribunal de Comptes, Zafra va facilitar informació sobre els càrrecs competents de l'EMT per a autoritzar i ordenar pagaments a càrrec de la societat, amb els seus DNI escanejats i documents en els quals apareixien les seues firmes, però per a açò no va informar als seus superiors ni va consultar als seus companys aquesta operació, el procediment o la destinació dels fons.

El Jutjat d'Instrucció número 18 de València manté una investigació oberta per aquest frau.