Així s'ha destacat en la presentació de la mostra de la mà del president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; el director del Museu Sorolla, Enrique Varela; i les comissàries Sonia Martínez i Covadonga Pitarch. L'acte també ha comptat amb l'assistència de la besnéta del pintor i patrona de la Fundació Bancaixa, Blanca Pons-Sorolla, i del president de la Comissió Permanent de la Fundació Museu Sorolla, Antonio Mollá.

L'exposició 'La edad dichosa. La infancia en la pintura de Sorolla', realitzada amb la col·laboració del Museu Sorolla i la Fundació Museu Sorolla, ofereix la primera revisió sistemàtica de la representació de la infància en la pintura de l'artista valencià.

Tal com ha explicat Covadonda Pitarch, aquest projecte "naix" de l'observació de les obres de l'artista valencià: "Quan un observa la pintura de Joaquin Sorolla, pot donar-se compte ràpidament que els xiquets estan presents al llarg de tota la seua carrera fins que la malaltia li va impedir seguir treballant".

Segons expressa la comissària, la importància d'aquesta exposició resideix en el fet que és sobre un tema "molt inèdit" i "molt poc tractat" ja que, fins al moment, el Museu Sorolla havia realitzat exposicions que parlaven del mar o sobre les diferents formes de captació de llum en l'obra de l'artista. No obstant açò "cap llibre ni cap exposició havia indagat en el tema de la infància en l'obra de Joaquin Sorolla".

La mostra reuneix un total de 86 obres, part d'elles ja exhibides en el Museu Sorolla de Madrid aquest mateix any, i que de manera ampliada es presenta en València. Enrique Varela ha volgut destacar el caràcter singular d'aquesta mostra: "Quan u ve ací i es troba amb la mateixa exposició, no deixa de sorprendre-li de nou, perquè pareix que està veient una diferent sabent que el discurs és el mateix".

40 COL·LECCIONS

Entre elles, es troben 40 obres "inèdites", 35 que es mostraran per primera vegada a València i cinc "molt poc conegudes" que no s'havien mostrat abans al públic. El conjunt d'obres reunides procedeix de quasi 40 col·leccions públiques i privades de tota Espanya com el Museu Sorolla, la Fundació Museu Sorolla, el Prat, la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, el Belles Arts de Bilbao, el d'Astúries, l'Ajuntament de València, la Col·lecció Esther Koplowitz, la Universitat Complutense de Madrid, la Col·lecció Banc Santander O la Fundació Rodríguez Acosta, entre unes altres, i a les quals se sumen peces de la Fundació Bancaixa.

Juntament amb les obres, s'exposen fotografies de l'arxiu del Museu Sorolla, i es projecten dos audiovisuals que aprofundeixen en el contingut de la mostra, que s'estructura en quatre seccions: El centre de la família, El món dels xiquets, L'altra infància i L'alegria de l'aigua.

Sorolla va ser un home eminentment familiar. Orfe als dos anys, va trobar en la família que va crear al costat de la seua esposa, Clotilde García del Castillo, "el pilar ferm sobre el qual sustentar la seua vida com a home i com a pintor" i una "inesgotable" font d'inspiració. Amb el naixement dels seus tres fills de l'autor, María Clotilde, Joaquín i Elena, apareixen en la seua pintura escenes d'una nova intimitat.

Són obres com a 'Madre y Mi mujer y mis hijos' on l'autor reflecteix el "nou concepte de maternitat" que ha anat imposant-se al llarg del segle XIX, el de la mare devota que cria als seus fills, assenyala la comissària Sonia Martínez.

Ells, a més, serviran a l'artista de gran inspiració, que els retratarà en nombroses ocasions, on la familiaritat amb el model i la llibertat que concedeix pintar per a un mateix portaran a Sorolla a realitzar els seus millors retrats de xiquets. L'exposició reuneix, a més, per primera vegada, una selecció de retrat infantil per encàrrec, en la seua majoria procedent de col·leccions particulars, on es reflecteix el naturalisme i la qualitat amb la qual capta els trets infantils.

En el món dels xiquets es mostren quadres optimistes i alegres que mostren a xiquets aplicats en les seues lliçons o amb els seus joguets favorits, mentre que en L'altra infància es podrà contemplar l'aproximació de Sorolla al treball infantil, on no busca la crítica social, sinó que pretén retratar la realitat de la seua època i per a açò mostra als més xicotets realitzant tot tipus de tasques manuals com la pesca o les activitats afins.

D'altra banda, Sorolla utilitza el seu tema favorit -el mar- per a representar la malaltia en la infància, com es pot veure en '¡Triste herencia!.' Sorolla també representarà la mortalitat infantil, en un moment en el qual, malgrat els avanços aconseguits, aquest encara aconseguia uns índexs molt elevats en la societat.

A l'alegria de l'aigua corresponen les pintures que van donar "més fama" a Joaquín Sorolla i per les quals va ser "més reconegut" pel gran públic: obres protagonitzades per xiquets feliços gaudint del mar, en quadres com 'Al agua.' 'Playa de Valencia' o 'La hora del baño', en els quals la llum rebota en les enormes teles roses i blanques i brilla en les ones.