"La seua producció literària, tant narrativa com a poètica, ha contribuït a divulgar i a prestigiar nostra llengua i ha dignificat la literatura creada des de la Comunitat Valenciana", subratlla l'organisme.

També destaca el Patronat que "el seu treball literari com a poeta, narrador, assagista i traductor ha ajudat la renovació i la modernització de la poètica i la literatura valencianes. Així mateix, ens ha acostat el coneixement dels clàssics valencians. Per tot açò ha rebut premis molt significatius en l'àmbit literari".

Josep Piera (Beniopa, 1947) ha sigut un poeta, narrador i traductor valencià que va ser director de l'editorial Tres i Quatre, vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

És autor d'una vintena de llibres de poesia, on es va iniciar participant en l'antologia 'Carn fresca' (1974). Es va integrar en l'anomenada generació dels 70 i va ser fundador de la revista 'Cairell' (1979).

Ha conreat la literatura de viatges inspirada en les seues estades a Grècia, Itàlia i el Marroc, sense oblidar els paisatges de la Drova (Barx) on estiuejava i va fixar el seu domicili a partir de 1974. També va escriure biografies d'Ausiàs March i Sant Francisco de Borja i literatura infantil i juvenil.

Ha sigut guardonat pel Premi Carles Riba en 1979 per 'El somriure de l'herba' i el Premi Josep Pla en 1981 per 'El cingle verd'. En 1991, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi; en 2010, l'Ajuntament de Gandia li va distingir com a Fill Predilecte, i en 2013 va obtindre el premi Alfons el Magnànim de poesia per 'El temps trobat'.

DISTINCIÓ A JESÚS CONILL

D'altra banda, aquest dimecres s'ha entregat el guardó al premiat de 2020, que va recaure en el filòsof Jesús Conill Sancho, per "la seua contribució en la construcció d'una societat en la qual l'ètica siga un element essencial".

Conill ha treballat a desenvolupar l'humanisme ètic, té com pedra angular un renovat concepte de persona i de la seua corresponent dignitat, amb el bagatge dels filòsofs clàssics (especialment des d'Aristòtil, Kant i Nietzsche, fins al present, sobretot Apel, Habermas, Ortega i Zubiri) i treballant cada vegada més en diàleg amb les ciències socials (especialment l'economia), les ciències naturals (biologia i neurociencias) i, actualment, amb les tecnociències (intel·ligència artificial i robòtica).

L'acte d'entrega ha estat presidit per la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, que ha destacat la importància de la filosofia "per a evitar que la societat siga arrossegada pels extrems, perquè no es polaritze, perquè s'aprenga a dialogar i a arribar a punts de consens". La 'laudatio' ha sigut per compte de la professora i membre del Consell Valencià de Cultura, Ana Noguera.

El Patronat Lluís Guarner concedeix cada any un premi que porta el seu nom i que està dotat amb 15.025,30 euros, la finalitat dels quals és reconéixer la creació i la producció literàries en el camp de les humanitats, el qual pot recaure en autors amb especials vincles amb la Comunitat Valenciana.