Així ho posa en relleu l'informe 'Impacto económico en la industria de la música en directo' d'OBS Business School, dirigit per Albert Guivernau, professor col·laborador de l'escola, en el qual s'analitza l'estat i l'evolució de la indústria dels festivals musicals en 2021 i les previsions per al present any.

Segons aquest informe, al desembre de 2021 es va batre el rècord de recaptació (30 milions d'euros) coincidint amb l'ampliació d'aforament dels recintes i l'eliminació de moltes de les restriccions sanitàries; a més van tornar les grans gires internacionals.

No obstant açò, no totes les comunitats s'estan recuperant a igual velocitat, i algunes fins i tot van disminuir la seua recaptació en 2021 pel que fa a l'any anterior.

Catalunya va encapçalar les vendes amb 36,7 milions d'euros, la comunitat que més va augmentar entre 2020 i 2021 (+23,18%). Li van seguir Andalusia, amb 26,1 milions d'euros en venda d'entrades, la Comunitat de Madrid amb 21,8 milions i la Comunitat Valenciana amb 11,9 milions. Però fins a set comunitats autònomes van presentar pitjors balanços d'ingressos en la música en viu en 2021, entre elles Andalusia i Madrid.

El sector va repuntar tímidament a Màlaga, un dels focus culturals més puixants d'Espanya, després de 2020, però segueix encara molt lluny de les xifres prepandèmiques. La província va facturar en concerts 5,2 milions d'euros en 2021, un 3,1% més que en 2020, però menys de la meitat del que va recaptar en 2019 (11,7 milions).

Segons l'informe d'OBS, la relaxació de les limitacions a la fi de 2021 es van sentir especialment en els concerts de Dani Martín, l'artista que millor va funcionar en viu amb 127.766 assistents en sol 11 concerts, seguit per la gira de comiat de José Luis Perales (quasi 112.0000 espectadors en 37 concerts) i la d'Aitana (uns 105.200 en 31 concerts).

COM ES PREVEU 2022

Després de dos anys sota mínims, 2022 ha arrancat amb optimisme, però el sector ha d'afrontar noves dificultats com l'excessiva oferta i competència, la qual cosa està provocant escassetat de dates disponibles als espais adequats per a celebrar festivals.

Davant açò, els promotors segueixen apostant en gran, busquen recintes més amplis per a intentar multiplicar els seus aforaments i fins i tot creen seus en noves ciutats, com el Sónar de Lisboa que ha reunit 27.000 persones en la seua primera edició, o la futura seu del Primavera Sound a Madrid, destaca l'informe.

Altres obstacles als quals s'ha d'enfrontar el sector enguany és la pujada de preus i la caiguda del poder adquisitiu del públic per l'increment de la inflació. Així i tot, els productors musicals confien que el pitjor ja va passar: "2022 és un any sense limitacions d'aforament i sense l'obligació d'estar asseguts en els concerts", afirmen. I destaquen la fidelitat que ha demostrat el públic dels principals festivals des que va esclatar la pandèmia al març de 2020, doncs en alguns casos fins al 90% de les persones que disposaven d'entrada l'ha conservat.

Els promotors coincideixen que enguany la gent està més cautelosa i espera fins a l'últim moment per a comprar la seua entrada. Des de l'Associació de Promotors Musicals (APM) advertixen d'un còctel explosiu que tindrà el seu efecte en un futur no molt llunyà: la incertesa derivada del context geopolític mundial i la inflació.

Segons indica l'informe, en aquest 2022, pareix que els festivals musicals tornaran a celebrar-se amb nivells de públic i cartell anteriors a la pandèmia. En breu es podrà gaudir del Primavera Sound de Barcelona (del 2 al 12 de juny) i el Sónar, en la mateixa ciutat del 16 al 18 de juny.