Per a la sala, que cita jurisprudència del Tribunal Suprem, no existeix 'periculum in mora' en cas d'aplicar-se l'ordenança -és a dir, no es constata que puga produir-se un dany que resulte irreparable per als interessos de tercers en cas de prosperar la resolució- ni tampoc s'aprecia "amb tota evidència" que hi haja una nul·litat de ple dret de la disposició recorreguda.

Els demandants van recórrer l'ordenança cívica, fortament criticada per l'oposició en el consistori, que va ser aprovada definitivament en el ple del 15 de febrer, per diversos articles de la regulació i, a més, van demanar la suspensió de la vigència dels articles 22 bis i 26, sobre la prohibició de dormir al carrer i la penalització de la prostitució.

En relació amb el primer article la suspensió del qual es reclamava, els demandants al·legaven que, per al col·lectiu de persones sense llar, la prohibició total de dormir en els espais públics "suposa en la pràctica la prohibició de residència en el municipi d'Alacant, i que una persona sense sostre no pot dur a terme una funció biològica tan bàsica com el somni sense arriscar-se a ser sancionada per açò".

Sobre l'article 26, van argumentar que comparteixen que les pràctiques de la prostitució hagen de ser eradicades, però no que, per a aconseguir tal resultat, l'ordenança haja de sancionar també les dones que exerceixen la prostitució. En tots dos casos, els demandants al·legaven que, de no suspendre's l'entrada en vigor del text, podien començar els procediments sancionadors enfront de persones sense llar i dones prostituïdes, la qual cosa "suposarà un aprofundiment en la situació d'extrema vulnerabilitat en què es troben aquests col·lectius.

A més, sostenien que l'ordenança es "extralimita" en les seues competències i que la norma tindrà "conseqüències enormement oneroses" per a aquells destinataris que manquen d'habitatge, i per a aquelles dones que exerceixen la prostitució en el carrer.

PONDERACIÓ D'INTERESSOS

Per contra, l'Ajuntament va contraargumentar afirmant que no es tracta de penalitzar a les persones sense llar i que els demandants reconeixen "mitjans públics tendents a satisfer, tot i que siga parcialment, les necessitats de les persones sense llar" mentre que, en relació amb la prostitució, les conductes es "prohibeixen quan afecten a la convivència ciutadana", per la qual cosa l'ordenança "realitza una ponderació dels interessos en conflicte".

La sala rebutja la petició en considerar que no concorre el requisit del 'periculum in mora', ja que no ha quedat acreditat que la seua aplicació "tindrà una incidència lesiva sobre els interessos o drets de tal entitat o naturalesa que, en el cas que la impugnació jurisdiccional tinga èxit, el resultat processal obtingut resultarà inútil per a reparar de manera satisfactòria la lesió produïda".

En aquest cas, i a més de no pronunciar-se sobre qüestions que considera que són part del fons de l'assumpte, afig que la jurisprudència "ha sigut especialment restrictiva a l'hora d'accedir a la suspensió quan la petició afecta a disposicions generals, com ací succeeix, doncs existeix un indubtable interés públic en l'aplicació immediata de les normes que ho componen".

D'altra banda, assenyala que en aquesta fase cautelar "no s'adverteix una nul·litat palesa i manifesta tal com sosté la part recurrent" i, referent a la ponderació d'interessos, apunta que l'interés general "està representat especialment per trobar-nos davant ordenança, podent les seues conseqüències, en qualsevol cas, ser moderades, requalificades i fins i tot eliminades si la decisió judicial final fora contrària als interessos de l'Administració".