La titular d'aquest departament autonòmic, Mireia Mollà, ha presentat aquest dimarts a València l'estratègia elaborada per a aconseguir aquest objectiu i potenciar la corresponsabilitat i la cogovernança en la seua gestió i en la protecció que es persegueix.

Aquest document, 'Estratègia de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana 2030', es conjugada amb l'estratègia europea plantejada en el mateix àmbit i està encaminada a actualitzar models de gestió, especialment, en el medi marí. Aquest pla compta amb sis metes desglossades en 24 línies d'actuació i en 97 accions concretes.

Mollà ha presentat l'estratègia en un acte celebrat en el Museu de Ciències Naturals de València, situat en els Jardins de Vivers, en el qual ha participat també la secretària autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón.

La conselleria ha assegurat, en referència al mapatge de flora i fauna i als règims de protecció, que la Comunitat compta amb "elements suficients" per a dir que és "un territori, en l'àmbit estatal i europeu, destacat en matèria de biodiversitat".

La responsable autonòmica ha afirmat que el 45% del territori d'aquesta autonomia i el 53,7% del mar adjacent expliquen "amb alguna figura de protecció" i ha ressaltat que els indicadors col·loquen aquesta regió per damunt de la mitjana en presència de fauna i flora. La Comunitat alberga el 53% dels vertebrats d'Espanya i el 25,6% de la flora europea.

L'Estratègia de Biodiversitat valenciana es marca entre les seues prioritats actualitzar els models de gestió, sobretot en el mig marí, amb una bateria d'actuacions alineades amb la declaració firmada en la I Cimera Mediterrània pel Medi ambient i el Clima que va reunir les comunitats autònomes per les quals discorre el corredor de cetacis d'aquest mar.

A més, el document advoca per renaturalizar les zones urbanes per a aconseguir el 5% de protecció pendent i per atribuir el deure conservació i cura de la biodiversitat no només al medi rural i "als espais ja protegits i regulats" sinó també a les ciutats, com ha subratllat Mireia Mollà.

El text reconeix la biodiversitat com un ben social comú que obliga l'existència d'una corresponsabilitat en la seua conservació, així com en l'ús i gestió dels hàbitats de les espècies silvestres.

Mollà ha apuntat, en aquest sentit, que el desenvolupament de l'estratègia precisa de l'actuació coordinada de les administracions, de les institucions i de les persones per a fer-la possible. El component "coordinat" i "social" vertebrar bona part de les metes d'aquest pla de biodiversitat, que advoca per la gobernanza i la gestió; per involucrar als diferents agents en la conservació, i per millorar la comunicació social en aquest àmbit.

La consellera ha parlat de la biodiversitat com una de les grans aliades en un context com el Mediterrani, "epicentre de l'emergència climàtica". "Hem de ser conscients que la biodiversitat ens proporciona un estat de conservació del mig natural sense parangó", ha dit.

Pel seu costat, la secretària autonòmica, Paula Tuzón, ha parlat del nou paradigma que "integra la gestió de la biodiversitat dins dels compromís socials i econòmics", a través d'un desenvolupament sostenible que fomente l'equilibri entre la protecció de la biodiversitat i el benestar de les persones.

AVALUACIÓ PERIÒDICA

Mireia Mollà ha valorat l'avaluació periòdica, no solament per a conéixer els impactes de les activitats fetes 'per se' sinó també els que es poden viure a la Comunitat per la seua condició "de territori vulnerable enfront del canvi climàtic". Ha matisat que en aquest cas eixa avaluació no és a curt termini, de "un any a un altre", sinó a més llarg termini perquè requereix "una mirada més llarga".

La consellera ha considerat que amb una estratègia com la presentada, i "sent fortes en això", s'afronta "millor eixa vulnerabilitat" i les "debilitats" identificades, alhora que ha destacat la decisió de l'executiu autonòmic per abordar aquest pla.

"Som els reis de la biodiversitat", ha subratllat, al mateix temps que ha asseverat que això comporta "anar més enllà i transmetre el treball per a ser factor multiplicador per a altres territoris". En aquest sentit, ha destacat també el "potencial" de la Comunitat en matèria de protecció i regulació i ha agraït el treball dels tècnics en eixe àmbit.

"FACTOR MULTIPLICADOR"

"Estem en millors condicions que altres territoris", ha afirmat la consellera, que ha considerat que la Comunitat ha de ser "exemple" i "factor multiplicador" per a "altres estats i regions".

En aquest sentit, ha asseverat que en la lluita contra el canvi climàtic "no hi ha fronteres". Així mateix, ha dit que "no hi ha metes" sinó passos per a aconseguir els objectius. "Sempre un pas més per a donar un altre", ha dit, després del que ha opinat que amb la presentació de l'estratègia en favor de la biodiversitat "hui s'ha fet un pas més" en eixe àmbit.