Els jaciments que s'han tornat a incoar són el Punt del Cid d'Almenara, la Cova de l'Or de Beniarrés, el Puig de la Nau de Benicarló, el jaciment fenici de Vinarragell de Borriana, els Banys de la Reina de Calp, el Porquet 1 d'Alacant, el poblat ibèric Mont-ravana de Llíria, la necròpoli ibèrica Corral de Saus de Moixent i la vila romana de Benicató de Nules.

Completen la llista el recinte fortificat de Torrelló d'Onda, el poblat ibèric del Muela de Arriba de Requena, el jaciment arqueològic de València la Vella de Riba-roja de Túria, el poblat ibèric Pico de los Ajos de Yátova i Cortes de Pallás, la Illeta dels Banyets del Campello i la Illeta del Portitxol de Xàbia.

Els béns compten amb valors culturals singulars o excepcionals dins de l'àmbit de la Comunitat Valenciana i un ampli reconeixement social per la notorietat de la seua implantació, destaca la Generalitat en un comunicat.

El reconeixement de BIC comporta la corresponent protecció de l'entorn i, en els casos que siga necessari, els ajuntaments estan obligats a redactar plans de projecció d'aquests immobles i els seus entorns, a través dels quals podran introduir-se motivadamente reajustaments en aquestes delimitacions; a més, els podran incloure en l'ordenació estructural del seu planejament i en els corresponents catàlegs de proteccions amb el grau de protecció adequat.

Al novembre de 2016, la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport va incoar l'expedient d'aquests jaciments, que van ser anul·lats per sentència judicial al juliol de 2021 per un defecte de forma.

Segons la Llei de patrimoni cultural valencià es pot tornar a incoar i declarar, encara que no hagen passat tres anys, ja que el Consell Valencià de Cultura va demanar tornar a començar el procés el 3 de novembre de 2021 davant la possible desprotecció dels béns culturals.