L'estudi, elaborat en col·laboració amb la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i el Consell General de Col·legis d'Enginyeria en Informàtica (CCII), llança les opinions de més de 3.700 adolescents de 27 centres d'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) de la Comunitat Valenciana, dels quals el 91,3 per cent es connecta a internet tots o quasi tots els dies, segons ha informat l'entitat en un comunicat.

Si bé reconeixen que la xarxa els pot fer sentir alegria (97,2%), diversió (79,6%), tranquil·litat (81,5%) o suport i comprensió (72,1%), de l'informe es desprenen també conclusions i dades "preocupants", segons ha informat l'entitat en un comunicat.

De fet, aquells adolescents que fan un ús problemàtic d'internet i possible addicció als videojocs presenten nivells més baixos d'integració social i familiar, benestar emocional i satisfacció amb la vida.

No estar present en xarxes socials és un "fet excepcional" per als estudiants valencians de l'ESO. El 99% està registrat en alguna xarxa social i el 86,4% està registrat en tres o més. Quasi dos de cada tres tenen més d'un perfil en una mateixa xarxa social, perfils que utilitzen selectivament per a família i coneguts o per a grups d'iguals.

Així, quasi sis de cada deu, un 59,6 per cent dels estudiants, han contactat amb desconeguts a través d'internet, xats o xarxes, i un 62,6% ha acceptat a desconeguts en xarxes socials.

SEXTING I CIBERASSETJAMENT

Les pràctiques de sexting i el ciberassetjament són cada vegada més habituals, sent identificades pels propis adolescents com els principals riscos que presenta la tecnologia: quatre de cada deu dels enquestats (46,7%) asseguren haver rebut alguna vegada missatges de contingut eròtic/sexual, un 10,4% ha rebut -a través de xarxes, xats, Internet o videojocs- una proposició sexual per part d'un adult, i dos de cada deu podria estar patint ciberassetjament.

A la vista dels resultats de l'informe, la lluita contra l'assetjament escolar i el ciberassetjament "ha de ser una prioritat", ja que s'han detectat taxes de victimització "sensiblement més altes" que les que oferixen les estadístiques oficials. L'ONG alerta que és necessari també prendre mesures "per a reduir les preocupants xifres de sexting, contacte amb desconeguts o possibles casos de grooming, així com abordar l'ús problemàtic de les xarxes socials i possibles addiccions a videojocs".

Els videojocs constitueixen un important canal de socialització i interacció social, a través del com els adolescents coneixen gent i fan amics. Per a sis de cada deu adolescents és el seu principal canal d'oci i entreteniment, si bé cinc de cada deu (57,8%) reconeixen jugar a jocs no recomanats per a la seua edat.

ORIENTACIÓ I ACOMPANYAMENT ADEQUATS

"Fa temps que la tecnologia forma part del dia a dia dels adolescents. L'accés a internet, xarxes socials i aplicacions suposa una enorme oportunitat i aporta beneficis al conjunt de la societat, a més de constituir part del dret a la informació que tenen els xiquets i xiquetes. No obstant açò, atés que el seu ús porta aparellats indubtables riscos, tenim la responsabilitat, com a societat, d'aportar l'acompanyament i l'orientació adequats per a xiquets, xiquetes i adolescents", ha apuntat Jorge Cardona, president d'UNICEF Comité Comunitat Valenciana.

En relació a la supervisió parental, amb prou faenes dos de cada deu pares (19,8%) es fixa en les indicacions de classificació per edat, com pot ser el PEGI (Pan European Game Information, sistema europeu de classificació de videojocs per edat). I, encara que un 25,5% dels enquestats assegura tindre discussions amb els seus pares, mares o cuidadors per la tecnologia almenys una vegada a la setmana, l'informe constata que només al 25,9% els seus pares estableix normes sobre l'ús d'internet i/o les pantalles.

Unicef ha elaborat una 'Guia per a les famílies' per a orientar específicament a pares i mares sobre "com acompanyar als seus fills quan s'inicien en el món digital", ha remarcat Jorge Cardona.

Entre elles, destaca que les famílies necessiten comptar amb les ferramentes i suport necessari per a poder exercir la seua tasca educativa i acompanyament; que el sistema educatiu és clau per a aconseguir una educació crítica i un verdader aprenentatge de les ferramentes per a manejar-se en Internet de manera adequada i que els xiquets, xiquetes i adolescents han de rebre informació i ferramentes per a poder comprendre els riscos i ser així capaços de denunciar les situacions d'abús.

A més, considera que les institucions han de generar les mesures i mecanismes de protecció, educació necessaris per a la promoció dels drets de xiquetes, xiquets i adolescents en l'entorn digital i que la indústria tecnològica té un rol fonamental per a garantir eixa protecció dels adolescents.