"S'han decidit a buscar ajuda", aprecia el president del Telèfon de l'Esperança a València, José Ortiz, que ha oferit aquest divendres una roda de premsa amb motiu del 50 aniversari d'aquest servei aconfessional i sense ànim de lucre, que se centra en dos eixos principals en l'actualitat: la prevenció del suïcidi i la solitud no desitjada en persones majors. En la presentació han participat també el seu vicepresident i responsable de l'àrea de Prevenció del Suïcidi, Jesús Pérez; la responsable del Departament d'Orientació, Julia Amezqueta, i la responsable de Tallers, Isabel González.

Les idees suïcides han sigut "un tema amagat durant tant temps que hem hagut de començar des de fa un parell d'anys a prendre-ho més de debò", ha explicat el responsable de Prevenció de Suïcidi, que adverteix que es tracta "d'un dels majors patiments de l'ésser humà". La pandèmia de coronavirus "ha augmentat els factors de risc", dels quals el suïcidi és "un símptoma", ha precisat.

Açò es trasllada a les xifres del Telèfon de l'Esperança, que en 2021 va veure incrementades un 23,4 per cent les telefonades totals -no totes sobre idees suïcides, també solitud, fòbies, ansietat i crisis vitals-, fins a les 10.458. I entre elles, tenen cada vegada major proporció les d'idees suïcides. En els últims dos anys, aquestes augmenten un 53%.

Anteriorment, el 90% de les persones que cridaven el Telèfon de l'Esperança eren dones, però en els últims anys aquesta proporció ha canviat i en l'actualitat el 40% són homes. "Aquest procés no ha sigut en relació a la pandèmia, sinó més progressiu", detalla Pérez, al mateix temps que apunta que "hi ha molts més intents de suïcidi en les dones i més suïcidis consumats entre homes". "Als homes ens segueix constant més demanar ajuda", lamenta.

Així mateix, si la forqueta d'edat mitjana sobre les telefonades totals era abans d'entre 46 a 55 anys, en l'actualitat se situa entre 36 i 45 anys. "I hi ha gent més jove", apunten els responsables de l'organització.

PREVEUEN UN AUGMENT DEL 22% ENGUANY

Sobre si la situació millorarà quan es disperse la pandèmia, el president del Telèfon de l'Esperança creu que "si es redueixen els factors de risc, es redueix el símptoma", però considera que "no pareix que els tirs vagen per ací" sinó que es preveu tancar 2022 amb 555 telefonades se suïcidi i que augmenten un 22%, respecte a les 420 de 2021.

I Julia Amezqueta agrega: "Ara que s'està destapant el suïcidi augmenten les telefonades perquè s'està llevant l'estigma, se'n van visibilitzant més casos que abans s'ocultaven per part de la pròpia família".

"TOT COMENÇA AMB UNA TELEFONADA"

Per tot açò, s'han intensificat les atencions de l'ONG. "Normalment tot comença amb una telefonada", relata Pérez. Els orientadors de l'organització -professionals i no professionals, però tots amb formació específica- donen solució a moltes de les telefonades, per ansietat, crisis vitals i, en ocasions, idees suïcides, que poden "no ser crítiques" i poden atendre's amb el suport psicològic habitual. A aquestes persones se'ls dona opció d'acudir a la seu de l'organització per a aprofundir en la seua ajuda.

Però algunes telefonades són "crítiques". Són en les quals no només existeix la idea sinó "una planificació d'eixa idea". "En aquests casos no podem titubejar, a part de relació terapèutica per telèfon es convida a la seu per a entrar en teràpia", detalla Pérez. El nombre de sessions, el seguiment i l'actuació són diferents en cada persona.

"L'ÚNICA COSA QUE VULL ÉS QUE M'ACOMPANYE EN AÇÒ"

En les seues 50 anys a València, els voluntaris han atès prop de 250.000 telefonades i algunes d'elles es queden gravades en la memòria. Pérez ha relatat una de les quals "més van impactar". Va sonar el telèfon, va contestar un orientador i va escoltar: "L'única cosa que vull és que m'acompanye en açò". I després va sonar un baluern, el telèfon caure, i el silenci. "Encara se'm posa la pell de gallina", confessa.

Altres telefonades impactants acaben amb millor desenllaç. José Ortiz explica que una vegada li va cridar una veu que li era familiar i li va dir: "Només vull despedir-me". Ell immediatament va aportar el seu mòbil al 112, que al cap d'uns minuts va frustrar l'intent de suïcidi i li va informar que aquesta persona ja es trobava atesa en l'hospital.

LA SOLITUD DELS MAJORS

Si bé la prevenció del suïcidi és un dels esforços fonamentals de l'organització, no és l'únic i, de fet, la major part de les telefonades són per la solitud i la incomunicació, un 25 per cent. En aquests casos, a l'altre costat del telèfon sol haver-hi persones d'edat avançada. Julia Amezqueta explica que des de 2010 aquestes atencions han augmentat fins que en els últims dos anys s'han duplicat.

Per açò, estan treballant a implementar en tota la Comunitat Valenciana el programa 'Escoltant als majors' en col·laboració amb administracions públiques i altres institucions, amb la sensibilització de totes les persones com a clau per a arribar a unes persones que no solen demanar ajuda.

"Ningú reconeix que se sent sol. Si tenim un veí que viu sol, cal preguntar-se com se sent. Cridar el teu avi, perquè l'avi no crida. Està resignat a la solitud. Perquè vivim en una societat en la qual és normal que els avis es resignen a estar sols. Aquesta generació de majors està resignada. Ho accepta, ho assumeix i no et crida", adverteix.

En eixe sentit, la campanya que volen implementar pretén incidir en els barris, en els comerços locals, en els centres de dia de majors per a buscar la implicació de la població. "La solitud no és un problema del major, és un problema social", reivindica.

Isabel González, responsable dels tallers de l'entitat, explica que la formació sobre salut mental que ofereixen està disponible per a tothom, ja siga per a ajudar o per a ajudar-se a si mateix, i convida a consultar l'oferta en la web del Telèfon de l'Esperança. "Fins i tot en els grans desastres, pot haver-hi esperança. Quan existeix l'esperança, tots els problemes són relatius", assegura.