Des de l'inici de la pandèmia de covid, els especialistes en salut mental de la infància i adolescència han alertat de les conseqüències en els xiquets i adolescents de la mateixa. L'afectació ha sigut diferent segons les etapes del desenvolupament dels xiquets. En adolescents han trobat un augment en els problemes emocionals com l'ansietat i la depressió. Però en els més xiquets les conseqüències no han sigut menors, assenyalen fonts de la Salut, que recorden que la revista 'Nature' ha publicat recentment un article sobre aquets tema.

Els factors que, segons doctora Ochando, estan influint en aquestes dificultats són, en primer lloc, les restriccions de socialització amb menor interacció social.

"La societat ha canviat la seua manera de relacionar-se, la interacció ha disminuït i amb açò les fonts d'estimulació neurosensorial en els xiquets. La interacció social i l'estimulació neurosensorial global del xiquet ha quedat limitada a l'ambient intrafamiliar. El xiquet nascut en pandèmia aprèn que no tocar-se, mantindre la distància, no acostar-se als altres és la manera normal d'interacció social".

"Ja no ens parem pel carrer per a dir-li com de guapo està, el major que s'està fent o com s'assembla a la seua mare. Tot açò minva aquesta estimulació externa que el xiquet necessita per al seu desenvolupament neurològic, no només en l'estimulació del prelenguatge, sinó ja mateix des de l'inici de l'establiment del somriure social en els primers mesos de vida", afig.

També al·ludeix a l'ús de mascaretes. El fet que fora de l'ambient intrafamiliar totes les persones que interactuen amb el xiquet ho fan amb aquest element suposa "una limitació en el reconeixement d'expressions facials amb limitació del reconeixement del llenguatge no verbal, així com una major dificultat en el reconeixement facial de les persones de l'entorn". Però, a més, la mascareta produeix una disminució de la intensitat del so, especialment dels aguts, amb major dificultat per a la comprensió i imitació dels mateixos.

Igualment, s'ha produït una disminució de jocs tradicionals, en grups, amb altres xiquets de la seua edat: el joc en el parc, amb amics o amb cosins ha disminuït dràsticament. Tot açò comporta una menor estimulació i una disminució de l'aprenentatge per imitació.

La pandèmia provoca limitacions en l'accés als centres escolars. En un primer moment amb el confinament estricte es va limitar l'accés dels xiquets als centres d'educació infantil, però posteriorment també alguns pares, per por o per necessitats econòmiques han decidit no enviar als seus fills a aquests centres educatius.

Açò ha suposat una disminució en l'estimulació neurosensorial que es realitza en aquests entorns i d'altra banda ha retardat els diagnòstics de les dificultats del neurodesarrollo. Els professors són agents importants en la detecció d'aquests problemes, especialment és les seues etapes inicials.

L'especialista apunta així mateix a l'augment de l'ús de pantalles, com tablets o mòbils: Els pares han hagut de conciliar la vida familiar amb la laboral, molts d'ells han hagut de teletrabajar i els xiquets han passat més temps en contacte amb pantalles. En xiquets menuts l'ús de les mateixes té conseqüències en el neurodesenvolupament, per la qual cosa el seu ús no està recomanat, especialment en xiquets menors de 3 anys.

D'altra banda, en aquesta època l'accés als servicis de salut ha tingut certes dificultats a causa de l'alta demanda generada per la pandèmia.

TELEMEDICINA

"Malgrat açò els professionals hem intentat donar el màxim de la nostra capacitat, no perquè ens cridaren herois, sinó perquè eixa és la nostra vocació. La telemedicina s'ha instaurat i ha vingut a aportar també aspectes interessants que no s'havia plantejat per a aquelles visites que no requereixen desplaçament a l'hospital, o que poden realitzar-se amb videotelefonada. Sí és cert que també molts pares han sentit por i incertesa a acudir als centres de salut i a les consultes especialitzades per por del contagi, especialment abans de la vacunació. Açò ha pogut contribuir també al possible retard en els diagnòstics d'alguns pacients".

"Tot açò -assegura la doctora- ha condicionat aquest augment en la incidència de trastorns del neurodesarrollo i el retard en el diagnòstic dels mateixos. També ha motivat un retard en els ítems del desenvolupament maduratiu en diferents esferes".

Però agrega: "Afortunadament, la gran plasticitat neuronal dels xiquets, especialment en aquesta franja d'edat, permetrà que si posem la lupa en ells i aportem els recursos adequats puguem revertir aquestes situacions en un percentatge important d'ells. El cervell d'un xiquet és com un arbre de Nadal amb les llums apagades, l'estimulació neurosensorial aconsegueix que totes elles es posen en funcionament".