Així es desprèn de la informació facilitada per part de les autoritats irlandeses a l'Associació Laxshmi per a la Lluita contra el Crim, personada com a acusació popular en la causa oberta en el Jutjat d'Instrucció número 6 d'Alzira per la cerca d'Anglés.

Es tracta d'una diligències extrajudicials, ja que no havien sigut reclamades ni ordenades pel jutjat instructor del procediment. Sorgeix arran d'una col·laboració entre la policia i l'associació. De fet, aquesta entitat va ser la que va traslladar a l'autoritat irlandesa informes d'ADN d'Anglés.

Des d'un primer moment, segons ha indicat el president de l'associació, Félix Ríos, en declaracions a Europa Press, la policia intuïa que no devia tractar-se d'Anglés per les característiques antropològiques del crani.

No obstant açò, van realitzar diverses proves d'ADN i van confirmar que el crani, localitzat en les costes de Lambay, una illa enfront de Dublín, no pertanyia a Anglés, ha indicat Ríos.

D'altra banda, des de la Policia, amb el perfil actualitzat d'Anglés i les noves imatges retratades, s'està començant a demanar als diferents països que les restes de persones trobats no identificats s'incloguen en la Interpol.

Sobre aquest tema, fa uns mesos que la Policia Nacional i l'Europol van reactivar la cerca d'Anglés per tota Europa i s'està utilitzant el seu perfil públic per a iniciar una campanya divulgativa amb l'objectiu de localitzar-li.

Les xiquetes d'Alcàsser van ser assassinades en 1992 i es considera a Anglés l'autor material del crim malgrat que en aquest procediment ja es va condemnar a Miguel Ricart a 170 anys de presó per la seua participació en els fets. Va eixir de presó en 2013 després de desactivar-se la doctrina Parot.

A Anglés, la responsabilitat penal del qual no s'extingirà fins a desembre de 2029, se li va perdre la pista en 1993 en la badia de Dublín, quan viatjava com a polissó en un vaixell.

Sobre aquest aspecte, el jutjat va ordenar enguany que es prenguera declaració a la tripulació i al capità del 'City of Plymouth', el vaixell en el qual Anglés va fugir a Irlanda com a polissó. Es va adoptar aquesta mesura després de l'informe que va rebre el jutjat per part de la Policia espanyola arran d'unes declaracions de la tripulació del vaixell en un programa de televisió.

El capità del vaixell del que va aconseguir fugir Anglés ja va ser interrogat per la policia irlandesa en 1993 per a tractar de descobrir com es va poder produir la fugida, encara que sense aconseguir cap esclariment.

En una entrevista en el programa 'Equipo de Investigación' de la Sexta l'any 2018, el capità detallava que quan el 24 de març de 1993 la Policia va pujar al buc, el fugitiu ja no estava dins. Primer se li va ficar en un "cuartucho", després en una cabina buida tancada amb clau i amb gent "a prop vigilant", però va escapar en una barca unflable que va haver de deixar caure el mar des de set metres d'altura, indicava el capità en l'entrevista.

Un avió francés va localitzar el polissó en la barca, després d'un missatge de ràdio, el van pujar de nou a bord i el van tornar a ficar en la mateixa cabina, en la qual van tancar finestres i porta amb taules. "Era impossible que ell obrira la porta des de dins", apuntava el capità en eixa entrevista. No obstant açò, quan va arribar la Policia després d'atracar a Dublín, s'havia anat. "Algú li va haver de deixar eixir i haver recol·locat la fusta. No va poder fugir d'eixa cabina sense ajuda", indicava el capità.