Comunitat Valenciana

El Suprem confirma la nul·litat parcial del decret que regula l'oficina valenciana de Drets Lingüístics

  • Considera que l'apartat de reclamacions i suggeriments no és conforme a dret per no preveure la tramitació d'un procediment administratiu.
Archivo - Arxiu - La façana del Tribunal Suprem
La façana del Tribunal Suprem (arxiu).
Óscar Cañas - Europa Press

La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la nul·litat parcial del decret de la Generalitat Valenciana que regula l'Oficina de Drets Lingüístics.

Així, l'alt tribunal ha desestimat el recurs de cassació presentat per l'administració autonòmica contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), de 22 de maig de 2020, que va declarar la nul·litat de ple dret de 12 articles del decret 187/2017 pel qual es regula el funcionament d'aquest organisme.

En la sentència -datada del 22 de novembre i facilitada aquest v divendres-, el Suprem coincideix amb el TSJ valencià en què la regulació que la norma reglamentària realitza de les actuacions de l'Oficina en matèria de reclamacions i suggeriments no és conforme a dret per no preveure la tramitació d'un procediment administratiu i la consegüent possibilitat que l'acte administratiu siga recorregut o impugnat.

Per al TS, "açò és clarament contrari als principis de seguretat jurídica i responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat consagrats en l'article 9.3 de la Constitució Espanyola".

Afig que, "a més, resulta contrari als articles 103.1 i 105.d) de la pròpia Constitució que consagren l'obligació que l'Administració actue "amb submissió plena a la llei i al Dret" i la previsió sobre les bases constitucionals de l'actuació administrativa quan disposa que la llei regularà "el procediment a través de com han de produir-se els actes administratius, "sent clar que aquesta previsió conté un doble mandat: a) que el legislador regule el procediment a través de com han de produir-se els actes administratius; b) que per al dictat d'actes administratius es tramite un procediment".

La Generalitat valenciana, per contra, expliquen les fonts jurídiques, mantenia que les reclamacions i suggeriments regulats en el decret no constituïen actes administratius, la qual cosa excloïa la necessitat de quedar subjectes a procediment administratiu, sent innecessari per tant la regulació per llei.

Afegia que la intervenció de l'oficina en matèria de reclamacions i suggeriments era una "actuació/funció de mediació-assessorament" que no genera actes administratius ni exigeix l'existència d'un procediment administratiu.

No obstant això, el Suprem no comparteix eixa argumentació i destaca que s'ha de partir que la norma reglamentària impugnada, que regula aquest tipus d'actuació en funció de si la reclamació o els suggeriments es refereixen a actuacions de la pròpia administració, d'unes altres o de persones físiques o jurídiques privades, determina en el seu article 10 que, en tots els casos, l'Oficina "iniciarà un expedient informatiu per a esbrinar si els fets exposats per la persona interessada constitueixen una vulneració dels drets lingüístics d'acord amb la normativa vigent" i que "les persones interessades seran informades pel que fa a l'estat de la seua tramitació".

"La comunicació de la resposta es regirà per les normes que regulen el tràmit de la notificació per als actes administratius", postil·la.

"Per tant -afig el tribunal-, en principi, ens trobem amb que l'Administració -l'ODL- rep una denúncia (però també pot actuar d'ofici per coneixement propi ex article 4), inicia un expedient informatiu per a investigar uns fets, qualifica els fets com vulneradores o no dels drets lingüístics, actua davant de tercers públics i privats si aprecia eixa vulneració, i dona una resposta que es notifica a l'interessat afectat en la mateixa forma que els actes administratius".

La sentència conclou que, en tots els casos -ja siguen referits a altres administracions, a persones jurídiques o a privades- l'actuació de l'oficina "es caracteritza per prendre coneixement dels fets, fer una valoració quant a la seua incidència en els drets lingüístics, remetre-la als interessats/afectats per considerar que han dut a terme actuacions vulneradores dels drets lingüístics que l'ODL defèn, i imposant, a manera de correcció jurídica, l'adopció de les mesures adequades per a esmenar els fets i previndre que no es reproduïsquen d'ara endavant".

Argumenta que aquesta i no una altra és la naturalesa de l'actuació de l'oficina, i destaca que no pot oblidar-se com el preàmbul del decret justifica la seua creació afirmant que respon la necessitat "que els poders públics posen a l'abast de la ciutadania un recurs de caràcter institucional especialitzat en l'atenció de casos de discriminació en matèria lingüística, que servisca de canal per a corregir els fets objecte de denúncia i que, al mateix temps, ajude a restablir en la societat la normalitat dels usos que corresponen al valencià com a llengua oficial".

Aactua davant de tercers

És a dir, l'administració crea un òrgan per a atendre "casos de discriminació en matèria lingüística", que qualifica obertament com a tals i per açò actua davant de tercers, i ho fa amb la finalitat de "corregir els fets objecte de denúncia" i arribar "a restablir en la societat la normalitat dels usos que corresponen al valencià com a llengua oficial.'

En definitiva, per a l'alt tribunal, l'actuació final d'assessorament de l'oficina "comporta prèviament una clara decisió declarativa atribuïble a una Administració Pública, que ha sigut adoptada en exercici d'una potestat administrativa tendent a un específic interés públic, que produeix un efecte sobre els destinataris per així establir-ho l'ordenament jurídic, arribant a incidir en l'esfera de drets de particulars, que no respon situacions d'immediatesa que impedisquen o impossibiliten la tramitació d'un procediment".

"Ho ha sigut de tal manera que la decisió ha sigut adoptada sense cap tipus de garantia administrativa prèvia i sense que es contemple la possibilitat d'impugnar-la, és més, l'article 7.2 disposa que no es podran interposar recursos contra la resposta de l'Oficina", conclou.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento