La investigació, publicada en la revista 'Miguel Hernández Communication Journal' i sota el nom 'La desinformación en las redes de mensajería instantánea. Estudio de las fake news en los canales relacionados con la ultraderecha española en Telegram', també destaca que els temes preferits pels seguidors de Vox per a desinformar estaven relacionats amb temes com l'avortament, la immigració o les armes, segons ha informat la UV en un comunicat.

D'acord amb aquesta investigació, mentre que els canals oficials de Vox van tindre "molt poca activitat" durant la campanya i els seus missatges només buscaven la difusió dels mítings del president del partit, Santiago Abascal, en els canals i grups no oficials de la formació "la desinformació va ser una constant diària, amb missatges contraris al feminisme, la migració o l'independentisme, compartint continguts enganyosos i manipulats".

Els usuaris d'aquests grups, segons van comprovar les investigadores, "no van ser conscients d'estar sent afectats per la desinformació, sinó que pensaven que era el sistema mediàtic el que volia boicotejar-los". Els missatges van tractar de "desprestigiar a l'adversari i reforçar la ideologia del partit".

Segons la investigadora Lorena Cano, "aquests grups funcionen com a càmeres de ressonància i fan que els seus participants reafirmen les seues creences. El problema de no qüestionar-se la veracitat dels missatges és que el grup es converteix en una bambolla aïllada de la realitat i adopta les crítiques al seu discurs com un intent de manipulació".

L'article ha trobat algunes característiques comunes a la desinformació transmesa en aquests canals de Telegram. En primer lloc, aquelles que inclouen "contingut movilizador -agressiu o sensibilizador i que connecta amb els sentiments per a manipular-" i altres continguts "amb trets de versemblança, però amb un clar posicionament ideològic", -especialment efectiu per a persones que no consumeixen mitjans de comunicació fiables diàriament-.

En tercer lloc, missatges que no citen la font original o no és possible identificar-la -no es pot confrontar la informació i dades amb fonts oficials i confiables- i són "informacions inventades que resulten complicades de desmentir", assenyala la investigació.

Per a realitzar aquest treball, les investigadores han aplicat una anàlisi de contingut als missatges publicats en quatre canals oficials i no oficials de Vox en Telegram abans i durant la campanya electoral.