Així es desprèn d'un recent estudi desenvolupat pel codirector del Màster Propi en Psicologia i Psicoterapia de la Universitat de València, José Gil, que ha analitzat a 39 persones (d'entre 6 i 16 anys) ateses durant el curs escolar 20-21 en el marc d'aquest postgrau i del Servici Municipal de Psicologia de la població d'Alcàsser.

L'estudi compara xiquets i joves en contacte amb la Covid-19 -per haver patit la malaltia, per confinament o per la defunció d'algun familiar- amb xiquets i joves que acudeixen a la consulta de psicologia per diferents problemes.

En general, en comparar la mostra clínica de xiquets sense contacte directe amb Covid amb els xiquets que sí han estat en contacte amb aquesta malaltia s'observa una diferència en el tipus de problemes psicològics.

Mentre que aquells que han tingut contacte directe amb la Covid presenten més problemes interioritzats -depressió, ansietat, ansietat social i queixes somàtiques-, els xiquets que acudeixen al servici de psicologia sense relació amb el virus presenten més problemes exterioritzats com a problemes d'atenció, hiperactivitat, ira, agressió o conducta desafiadora.

Són especialment cridaneres les diferències en els problemes relacionats amb l'ansietat social -amb 13 punts més en el cas dels xiquets i adolescents que han estat en contacte amb el Covid-, l'ansietat i les queixes somàtiques, amb 9 i 8 punts més, respectivament.

A més, l'estudi subratlla la importància de l'ambient familiar en els problemes de la població infantil i juvenil i en la modulació de la gravetat psicopatològica. En concret, subratlla que la manera en el qual es viu la Covid-19 influeix directament en l'aparició de problemes psicològics en aquests col·lectius.

En aquest sentit, la mostra de l'estudi presenta més problemes psicològics com a depressió, ansietat, queixes somàtiques, obsessió, compulsió i simptomatologia posttraumàtica en els casos en els quals els seus entorns familiars han viscut intensament i amb molta gravetat la pandèmia per la Covid-19.