La condemnada no ha anunciat la presentació de recurs al Suprem en el termini de temps establit per la sala per a fer-ho però Salvador R.L. sí que ho ha fet, al·ludint a infracció del precepte constitucional 24.2 (indefensió) en relació amb el punt quart de l'article 5 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per infracció de llei de l'article 849 de la Lecrim. El seu advocat ha demanat que se li reconega el dret a la justícia gratuïta.

Maje, coneguda com la 'viuda negra de Patraix', i Salva, un de les seues examants, van ser declarats culpables per un jurat popular a l'octubre de 2020 i un magistrat de la Secció Segona de l'Audiència de València els va imposar les condemnes de 22 i 17 anys de presó respectivament per assassinat, en el cas d'ella, amb l'agreujant de parentiu. El passat mes de maig la Sala civil i Penal del TSJCV les va confirmar íntegrament.

L'alt tribunal valencià va desestimar els recursos d'apel·lació interposats per tots dos acusats. Respecte de Maje, la Sala civil i Penal no va apreciar la vulneració de drets fonamentals com la presumpció d'innocència, al·legada per l'advocat defensor davant la influència que, al seu juí, havia tingut en el veredicte del jurat popular un possible "juí paral·lel" per la transcendència informativa de la vista.

Els magistrats van destacar la motivació de l'objecte del veredicte "expressiu que no va existir afectació alguna" a drets fonamentals "ni les plurals referències contingudes en els mitjans de comunicació van afectar a la valoració probatòria realitzada pels jurats i la sentència".

En aquest sentit, la Sala va concloure que el jurat popular "va realitzar una motivació més que suficient" sobre la participació de María Jesús M.C. en la mort del seu marit. El TSJCV tampoc va estimar els motius del recurs de Maje per infracció de llei en relació a l'aplicació del delicte d'assassinat i l'agreujant de traïdoria, així com per la pena finalment imposada, "que si bé no és la mínima tampoc és la màxima", per la qual cosa van considerar que no podia ser qualificada de "arbitrària".

Quant a Salva, els magistrats van rebutjar que la sentència d'instància incorreguera en infracció legal alguna per considerar com a lleu, i no com molt qualificada, l'atenuant de col·laboració amb la Justícia i confessió tardana, o per no aplicar l'atenuant de reparació del dany i van considerar ajustada a dret la pena finalment imposada a l'acusat que el magistrat president del Tribunal del Jurat va fonamentar en "la gravetat dels fets" i en la forma en què es van cometre.

VA NEGAR LA SEUA PARTICIPACIÓ

Maje havia negat durant la vista qualsevol tipus de participació, planificació o desig de la mort del seu marit i només admetia haver encobert al seu examant, mentre que ell va confessar la mort encara que va assegurar que va ser perquè ella li va demanar que ho fera.

El jurat va declarar provat que tots dos van actuar de comú acord per a perpetrar el crim i que seria ell qui executaria l'acció. Per a açò, Maje va facilitar les claus del garatge al seu amant, així com la informació precisa d'Antonio perquè acabara amb la seua vida a ganivetades. Ara, ella no ha comunicat dins del termini corresponent la seua intenció de recórrer l'última decisió del TSJCV.