L'Agència Valenciana Antifrau (AVAF) va registrar l'any passat 226 denúncies per presumptes pràctiques irregulars en l'administració, fins al 85% presentades per bústia electrònica, i un augment de les relacionades amb males pràctiques en la contractació pública fins a representar el 32% del total. Actualment té 24 persones protegides per denunciar aquests fets, la majoria funcionaris de l'àmbit local, després de rebre 35 sol·licituds en 2020.

Així ho arreplega la memòria anual de l'oficina, presentada aquest dimarts en Les Corts pel seu director, Joan Llinares, per primera vegada en format electrònic. Al llarg de les seues més de 220 pàgines arreplega l'any de major activitat d'Antifrau des de la seua posada en marxa en 2017 a causa del virus i la crisi.

Durant 2020 va obrir 58 investigacions i 226 expedients enfront dels 21 i 168 de l'any anterior (+176% i 34,5%, respectivament). Fins al 64% de les denúncies tenien a veure amb administracions municipals, seguides per la Generalitat i el sector públic autonòmic (22%).

Les relacionades amb contractació pública van augmentar del 25 al 32%, mentre les que tenien a veure amb recursos humans van passar del 28 al 40% en un any. De les 226 denúncies s'han resolt 36 expedients, dos d'ells s'han traslladat a òrgans judicials i quatre al Tribunal de Comptes.

Durant tot l'any, Antifrau va realitzar 358 requeriments d'informació a diverses administracions, nou entrevistes personals en la seua seu i sis intervencions en altres administracions públiques.

Per zones, el 51% de les denúncies corresponen a la província de València, el 31% a Alacant i el 7% a Castelló, mentre el 12% restant té a veure amb institucions autonòmiques. La bústia electrònica es va mantindre com el canal prioritari, encara que l'AVAF va mantindre la possibilitat de presentar denúncies presencialment a pesar dels confinaments i les restriccions.

Quatre de cada deu denúncies es van presentar de forma anònima, la qual cosa suposa un descens respecte a anys anteriors. Entre els denunciants identificats, el 53,1% van ser persones físiques i, de mitjana, huit de cada deu van ser homes.

Factures sense contractació o fraus en oposicions

Després d'aquestes xifres, el director d'Antifrau ha destacat la incidència de casos com l'enriquiment injust, els contractes menors fraccionats "amb tota la intencionalitat" o l'abonament de factures sense contractació, la qual cosa suposa que hi ha empreses que acaben imposant els seus criteris.

També ha advertit de la falta de personal en les administracions, quan és una cosa que "deurien prendre's molt de debò" i que ha aguditzat el virus, o dels fraus en oposicions com algun "molt bast" en el qual algú directament va facilitar les respostes a un aspirant. "La selecció pública és una cosa molta seriosa", ha recordat, per a evitar que els funcionaris siguen mediocres o estiguen "captius" de qui li ha facilitat el lloc.

Aquesta oficina és l'única a nivell nacional que pot atorgar l'estatut de persona protegida a un denunciant, al que obliga la normativa europea. "Abans d'acabar 2021, Espanya haurà de legislar sobre este tema, esperem que no siga un pas arrere", ha defés Llinares.

Un "important avanç" detectat en 2020 és que els grups parlamentaris de Les Corts van aprovar per unanimitat l'establiment d'unes normes reguladores de la comptabilitat i el control de les subvencions que tenen assignades, que estaran en vigor a partir de 2022.

Entre les recomanacions, Antifrau insta a reforçar els mecanismes de prevenció i integritat en la gestió pública per a fer front a les conseqüències de la COVID i a potenciar la sensibilització de la societat contra la corrupció mitjançant una estratègia nacional.

"Una societat en la qual desapareguen les formes antigues de cinisme social que combina, de manera aparentment contradictòria, l'escàndol davant casos concrets de corrupció però segueix admirant al corrupte perquè els béns públics no són de ningú", exposa en la memòria.

El PP critica a Antifrau i la resta la defén

Entre els grups polítics, el diputat del PP Miguel Barrachina s'ha preguntat si "la memòria d'Antifrau arreplega com anem a recuperar els 530.000 euros defraudats pel clan Puig", en relació a les subvencions concedides a productores relacionades amb el germà del president de la Generalitat i líder del PSPV, Ximo Puig, o si "va cometre frau reunint-se amb una testimoni que va demanar protecció".

Per contra, la nova portaveu de Ciudadanos, Ruth Merino, ha agraït la tasca de l'agència i ha descartat que estiga "funcionant mal o ocultant dades". El seu company Tony Woodward ha destacat la seua tasca fonamental contra el frau i ha promés estudiar la memòria a fons.

Entre el Botànic, la síndica socialista en funcions, Carmen Martínez, ha retret al PP els seus "atacs" a Antifrau quan és "el partit que està immers en tants casos de corrupció que podria tindre un grup parlamentari en la presó". Ha assegurat que actua de forma completament independent i que "per açò en el Partit Popular estan nerviosos i la utilitzen políticament quan els convé".

Fran Ferri (Compromís) ha garantit que l'agència ha de vetlar pel compliment de la llei: "No vam crear Antifrau perquè fora una nova entitat més per a figurar, sinó perquè actuara, mentre altres partits es dediquen a perseguir-la".

I d'Unides Podem, la seua síndica, Pilar Lima, ha mostrat la seua preocupació perquè "la dreta, especialment el PP, segueix amb la seua campanya d'assetjament i enderrocament contra Antifrau quan ha de ser independent i cal deixar que treballe".