La unió de la ciutat de València, o millor dit, del seu centre històric, amb la mar ha sigut un tema recurrent en el disseny urbà des de començaments del segle XX. De fet, a principis del XXI, va estar a punt de concretar-se per l'avinguda Blasco Ibáñez (abans anomenada Passeig València a la Mar) amb la prolongació dissenyada pel Govern local del PP, però els tribunals i la persistent defensa dels habitants del Cabanyal van impedir l'enderrocament de 1.000 habitatges i que aquest eix viari partira el barri mariner en dos.

Una vegada rebutjat aquell projecte, amb el Cabanyal-Canyamelar recuperant el pols lentament després d'anys de degradació, l'Ajuntament de València ha decidit apostar per una altra alternativa que ja existeix, però que serà reconvertida en un bulevard: l'avinguda del Port. Aquest serà el nou passeig a la mar, però amb la diferència que no finalitza en cap trama urbana històrica, sinó en l'antiga dàrsena, hui rebatejada com la Marina de València.

Així ho ha explicat aquest dilluns la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, en exposar els plans del seu departament per a convertir l'avinguda del Port en el passeig a la mar de València i connectar així el centre de la ciutat amb els seus barris mariners, en una actuació "que preveu la recuperació de l'espai públic per a convertir-la en un vertader bulevard".

El Consistori ha començat a elaborar el plec per a licitar la redacció de projecte com més prompte millor i optar a finançament europeu. El seu principal objectiu és "habilitar un eix per als vianants que connecte el centre de València amb la mar sense necessitat de destruir cap barri. Un eix renaturalitzat perquè entre de ple a formar part de la infraestructura verda real de la ciutat", ha afirmat Gómez.

Per a això, s'eliminaran dos carrils de circulació de cotxes i una de les bandes d'aparcaments, la qual cosa permetrà guanyar un espai lineal d'al voltant de set metres al llarg de la via. Això possibilitarà baixar el carril bici de la vorera a la calçada i ampliar aquesta amb vegetació, la qual cosa ajudarà a combatre l'efecte anomenat efecte illa de calor i funcionarà també com a barrera acústica i vegetal.

Així mateix, en eliminar asfalt en bona part de l'avinguda s'aconseguirà millorar el drenatge de les aigües pluvials. "L'objectiu és canviar els percentatges de repartiment de l'espai urbà dirigint-los cap a la sostenibilitat, la seguretat i la inclusió. Si actualment, els percentatges d'espai són 70/30, és a dir, un 70% per a vehicles motoritzats, i el 30% restant per a vianants i elements de mobilitat sostenible, la qual cosa volem és invertir eixes proporcions, de manera que hi haja un 30% de l'espai per a vehicle motoritzat i un 70% per a carril bici i vianants", ha afegit Gómez.

Ayto. València

La superfície d'actuació és de 2,5 quilòmetres de recorregut i de 75.000 metres quadrats. Es recuperaran 30.000 metres quadrats d'espai públic, de manera que hi haurà 52.500 metres quadrats per a les persones i es reduirà a 22.500 m² l'espai per als vehicles.

Urbanisme no apostarà en aquest cas per una actuació tàctica, és a dir, provisional, sinó per un projecte definitiu per a encaixar el projecte en l'Estratègia de Reconstrucció i en l'Agenda 2030, de manera que es beneficie del finançament estatal i europea prevista.

"La sostenibilitat, la perspectiva de gènere, la mobilitat sostenible, la salut, el paisatge i l'accessibilitat universal seran els pilars d'aquest projecte que convertirà l'avinguda del Port en un vertader corredor urbà", ha finalitzat la vicealcaldessa.

Fins a quatre noms des de la seua obertura en 1802

L'avinguda del Port té el seu origen en el camí nou del Grau, projectada per l'arquitecte Vicent Gascó en 1788 i oberta al trànsit en 1802 per a canalitzar el trànsit dels camins Profund i Vell del Grau, l'objectiu del qual era donar vitalitat a l'activitat en el port. Al principi, en els marges es van assentar nombrosos magatzems, tallers i factories, però a partir del segle XX, especialment amb la celebració de l'Exposició Regional de València de 1909, l'avinguda va anar prenent un caràcter fonamentalment residencial.

El seu nom original, que és el que porta hui dia, va ser referència al Port de València, però a la finalització de la Primera Guerra Mundial va rebre el nom d'avinguda dels Aliats. Posteriorment, en el context de la II República va ser rebatejada com a avinguda de Lenin i, finalment, durant el franquisme va rebre el nom d'avinguda del Doncel Luis Felipe García Sanchiz. Amb l'arribada de la transició i la democràcia, l'avinguda va recuperar la seua denominació original, avinguda del Port, tal com es coneix en l'actualitat.

Per ella van circular carros, tramvies i cotxes, i va ser una avinguda de doble sentit fins a la seua remodelació en 2005, amb motiu de la Copa de l'Amèrica, quan es va deixar un únic sentit, però, tal com ha lamentat la regidora d'Urbanisme, "el Govern PP de llavors només va tindre en compte el vehicle privat, va deixar arraconats els desplaçaments a peu en unes voreres estretes, i es va oblidar de les bicicletes, per la qual cosa va caldre improvisar un carril bici a última hora que, a més, es va situar sobre la vorera".

D'autopista urbana a corredor verd

“D'aquesta manera –ha continuat Sandra Gómez - l'avinguda del Port va passar a convertir-se en una autopista dins de la ciutat, amb cinc carrils i dues bandes d'aparcament, amb unes voreres d'escassos 3 metres (limitades per l'espai ocupat per uns diminuts escocells)".

Per a pal·liar aquesta situació "allunyada de l'urbanisme actual", la Regidoria de Desenvolupament Urbà planteja aquest projecte de renaturalització, que permetrà "connectar el centre urbà amb la façana marítima sota les premisses de la perspectiva de gènere, l'accessibilitat, l'eliminació de barreres físiques i la dotació de les infraestructures de suport per als nous desenvolupaments de les telecomunicacions necessàries en llaures a la fallida de la bretxa digital. En definitiva –ha conclòs- comprendrà un disseny universal per a totes les persones".