El requisit del valencià per a accedir a l'administració ha tornat a dividir els partits del Botànic i els de l'oposició en el debat d'esmenes a la Llei de Funció Pública, en coincidència amb una protesta del sindicat de funcionaris CSI·F. Mentre PSPV, Compromís i Unides Podem han recordat que es regularà en un reglament posterior i per categories, PP, Cs i Vox han qüestionat que siga necessari i han advertit que molts treballadors es quedaran fora.

Aquesta llei, pendent de la passada legislatura, ha passat per la comissió de Justícia sense canvis substancials després de més d'un any des que la Generalitat l'aprovara abans de la pandèmia, amb la previsió que isca pròximament endavant en el ple de les Corts. L'inici del debat s'ha retardat dues hores perquè els grups han negociat fins a l'últim moment.

Entre les 379 esmenes presentades, les del govern (PSPV-Compromís-Unides Podem) han acceptat amb la seua majoria algunes com una d'UP per a establir un règim transitori de dos anys perquè els interins puguen formar part de les borses sempre que s'hagen examinat en l'última convocatòria o en l'anterior.

Els del Botànic també han consensuat altres aspectes de la llei com que els funcionaris puguen optar al teletreball de forma voluntària, donar un màxim d'un any per a establir un reglament de provisió de places per a discapacitats, agilitzar la cobertura de baixes o publicar el text dels temaris d'exàmens en la web de Conselleria.

I entre les propostes de l'oposició ha tirat endavant una del PP, modificada per Compromís, perquè els funcionaris en pràctiques no deixen de percebre complements previs o triennis reconeguts.

En el debat, l'oposició ha posat l'accent que l'"únic objectiu" del tripartit amb aquesta llei és el requisit lingüístic o exigència del coneixement del valencià per a entrar a l'administració, una cosa que es regularà amb un reglament posterior que determinarà els nivells específics per a cada lloc.