Les dones de la Comunitat Valenciana cobren de mitjana 5.301 euros menys a l'any que els homes, la qual cosa seria com treballar sense cobrar des del 12 d'octubre fins a final d'any, més de dos mesos i mig. O dit d'una altra manera, en una jornada de 8 hores les dones treballen 1 hora i 43 minuts 'gratis'.

Així es reflecteix en els estudis elaborats per CCOO PV i UGT PV amb motiu del 22 de febrer, Dia Europeu per la Igualtat Salarial, que situen la bretxa salarial valenciana en un 21,6% en 2018, últim any del qual es disposen xifres. Aquest percentatge es troba lleugerament per damunt de la mitjana nacional (21,4%), si bé la diferència s'ha reduït en els últims anys fins a aconseguir xifres similars.

En tot cas, al ritme que descendeix la bretxa de gènere, "a nivell estatal es necessitarien més de 40 anys per a eliminar-la i a nivell europeu faria falta arribar a final de segle", asseguren la secretària de la Dona, Polítiques LGTBI i Institucional de CCOO PV, Cloti Iborra, i la secretària de Formació, Ocupació i Igualtat de Gènere d'UGT PV, Pilar Mora. Ambdues han presentat aquest dilluns els estudis que els seus sindicats han realitzat sobre la situació en la Comunitat Valenciana.

Des d'UGT PV, Pilar Mora ha assenyalat que encara que la bretxa quant a la taxa d’activitat de les dones està 12 punts per davall de la dels homes i ha baixat des de la crisi de 2008, quan era 19 punts major, "això no és per una millora de la situació de les dones sinó per destrucció d'ocupació masculina, la situació de la qual ha empitjorat".

Mora ha posat l'accent en problemes amb "rostre de dona" com l'atur de llarga duració (el 55% són dones) o la parcialitat, ja que el 75% contractes parcials que se signen són de dones, que representen tres de cada quatre contractes d'aquest tipus, i en la gran majoria dels casos de manera involuntària.

En aquest sentit, des de CCOO PV, Cloti Iborra ha incidit en què la jornada laboral és un factor determinant en la bretxa: "Si homes i dones tingueren la mateixa distribució entre treball a temps complet i parcial, aquesta es reduiria a la meitat, però el 74,4% dels contractes a temps parcial estan ocupats per dones".

Aquesta gran parcialitat és una mescla entre els treballs als quals poden optar (són a temps parcial des de l'inici, sense possibilitat d'accedir a un treball a temps complet) i la necessitat en molts casos de reduir les seues jornades per a fer-se càrrec de criatures i persones dependents.

A més, ha apuntat a la segregació ocupacional del mercat de treball, tant horitzontal com vertical com un altre dels factors que influeixen en la bretxa. "Les dones ocupen majoritàriament determinats sectors 'feminitzats' (hostaleria, cures, serveis sociosanitaris, neteja,...) que tenen salaris menors que uns altres 'masculinitzats' com podria ser l'industrial", ha explicat.

A més, "en un sector concret, en analitzar les diferents ocupacions, les dones ocupen els llocs de treball amb menor remuneració", ha afegit.

Un altre element rellevant en la conformació d'aquesta bretxa són els complements salarials, que tradicionalment retribueixen aspectes com l'esforç físic o la disponibilitat horària, penalitzant a les treballadores que, en assumir en solitari tasques de cura, competeixen en desigualtat de condicions, ha lamentat la dirigent sindical.

Segons Iborra, "la bretxa salarial és la conseqüència econòmica de la desigual inserció i participació laboral de les dones al mercat de treball, resultant d'una divisió sexual del treball encara vigent i d'una cultura patriarcal arrelada. A més, aquesta desigualtat determina també les bretxes tant en les prestacions com en les pensions", ha advertit.

En concret, la bretxa de les pensions en la Comunitat Valenciana se situa en un 34% en 2020, la pensió mitjana mensual dels homes està en 1.133 euros i la de les dones en 747 (-385 euros). La pensió mitjana mensual de les dones valencianes està per davall del SMI de 2020 (950 euros al mes).

El 'teletreball', una arma de doble tall

Totes aquestes dades encara no reflecteixen la repercussió de la crisi derivada de la pandèmia, especialment en sectors feminitzats com el comerç i l'hostaleria, però "l'ONU ja va advertir que la COVID-19 podria revertir els limitats avanços en matèria de gènere i drets de les dones, la vulnerabilitat econòmica de les quals i social es veuria agreujada", ha alertat la dirigent sindical.

En aquest punt, preguntades per l'extensió del 'teletreball' amb la pandèmia, ambdues han volgut advertir que cal estar "alerta" i regularitzar-lo. Des d'UGT PV, Pilar Mora ha assenyalat que és una "arma de doble tall" que ha vingut per a quedar-se però que no es pot pensar en aquesta modalitat com a eina de conciliació. Al seu judici és necessari abordar la seua negociació col·lectiva perquè "no espente més a les dones a rols estereotipats de gènere".

En la mateixa línia, des de CCOO PV, Cloti Iborra ha instat també a regular aquesta modalitat de treball perquè el que pot ser una "oportunitat" no siga un nou "risc d'exclusió de les dones del mercat laboral" que les faça "desaparéixer de l'espai públic" i amb això minvar les seues possibilitats de promoció.

En un any 2.689 empreses valencianes han de tindre Pla d’Igualtat

Tant des de CCOO PV com des d'UGT PV han posat en valor les últimes normes aprovades, l'RD 901/2020 pel qual es regulen els plans d'igualtat i el seu registre i l'RD 902/2020 d'igualtat retributiva entre dones i homes, que han suposat un impuls decisiu per a la implementació dels plans d'igualtat en els centres de treball.

Segons dades del DIRCE (Directori Estadístic d'Empreses) en la Comunitat Valenciana, per a març de 2021, unes 1.243 empreses de més de 100 persones treballadores estan obligades a haver negociat un pla d'igualtat (323 d'Alacant, 199 de Castelló i 721 de València).

I per a març de 2022, unes 1.446 empreses d'entre 50 i 99 persones treballadores també (480 d'Alacant, 157 de Castelló i 809 de València). Això suposarà que dins d'un any prop d'unes 2.689 empreses haurien de tindre un pla d'igualtat.

Propostes i reivindicacions

Al costat de l'extensió dels plans d'igualtat, des de CCOO PV i UGT PV urgeixen a combatre les discriminacions culturals, socials i laborals que impedeixen la participació plena de les dones i a establir polítiques de corresponsabilitat familiar i polítiques d'ocupació que garantisquen treball de qualitat i salaris dignes.

Així mateix demanen dotar de "mitjans econòmics i humans necessaris" per a posar en marxa els Reials decrets per a plans d'igualtat, mesures de promoció per a les dones, avançar en l'aplicació del pla valencià d'FP des d'una perspectiva de gènere, que les polítiques de reconstrucció tinguen perspectiva de gènere i que la secretària autonòmica convoque "d'una vegada per sempre" la Mesa d'Igualtat fruit del diàleg social i una Llei d'Igualtat Valenciana que s'adapte a les realitats presents.