València pretén que la fórmula dels vehicles compartits, coneguda com sharing, s'adapte a les exigències de respecte de l'espai públic i als criteris de sostenibilitat que posen al vianant com a principal actor de la mobilitat. Precisament per això, l'àrea de Mobilitat Sostenible ha elaborat un informe que remetrà a Domini Públic que tracta de respondre a una pregunta per a ordenar aquests sistemes de lloguer: quants cotxes, motos, bicis i patinets compartits caben als carrers de la ciutat.

El document pretén establir les condicions per a regular l'impacte que els sistemes d'explotació econòmica sense base fixa poden tindre sobre la via pública i que basen el seu funcionament en la geolocalització: l'usuari localitza el cotxe, moto, bici o patinet mitjançant una app i desbloqueja el vehicle, generalment amb el telèfon mòbil.

Ara bé, estan els carrers de València preparats per a aquest al·luvió d'elements sobre voreres i carrers per als vianants? Hi ha suficients places d'aparcament? Restaran usuaris al transport públic i espai als vianants? Aquestes són algunes de les preguntes que l'informe es fa per a, a la vista de l'experiència en altres ciutats, establir les seues conclusions.

En la seua anàlisi de la situació actual, el diagnòstic de Mobilitat Sostenible recorda que, respecte a les bicis i patinets, València compta des de 2010 amb el sistema de lloguer amb base fixa Valenbisi, que ofereix 2.750 bicicletes distribuïdes per 276 estacions. No existeixen empreses operant sense base fixa en bicicletes ni en vehicles de mobilitat personal (VMP).

La modalitat més desenvolupada és la de moto. Des de 2017 s'han implantat sis empreses, de les quals cinc continuen operant "sense autorització", segons l'informe, mitjançant el sistema de desplaçament i estacionament lliure (després d'anunciar la seua retirada Molo al novembre de 2019). Es tracta de eCooltra, Acciona, Muving, Yego i Blinkee.city i sumen 1.955 motocicletes i ciclomotors.

Quant als turismes, a la fi de 2019 es va concedir autorització a CarGreen per a l'aprofitament de l'espai públic per a un projecte pilot amb desplaçament i aparcament lliure que encara no s'ha dut a terme.

Entre els objectius de la regulació, cita "un ús adequat de l'espai públic, garantint l'accessibilitat, principalment de les persones que caminen i prioritzant la seguretat viària a la ciutat", en la línia amb els definits en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de València. A més, realitza un recorregut per les ordenances relacionades amb el sharing, inclosa la taxa fixada a la fi de 2019.

Tenint en compte aquests factors, el document destaca que els sistemes implantats són "incipients" i que, en tot cas, mostren "sempre una notòria ocupació desordenada de l'espai públic a causa de la falta de civisme en l'estacionament", una elevada captació d'usuaris del transport públic i fins i tot un augment de la mobilitat motoritzada enfront de la sostenible. Per això, fa les següents propostes en les diferents maneres.

Ciclomotors i motocicletes

Després d'aplicar diverses fórmules estadístiques amb criteris que creuen la demanda potencial amb la capacitat d'absorció de vehicles de l'espai públic, l'informe proposa un número màxim de 2.000 motos per a sistemes de lloguer sense conductor ni base fixa, amb una limitació de 500 vehicles a una mateixa persona o empresa.

El termini serà d'un any prorrogable anualment fins a quatre. Les condicions seran flexibles i revisables amb cada pròrroga. Les motos seran 100% elèctriques i el servei haurà d'estar disponible 24 hores els set dies de la setmana i prestar-se també als pobles.

Cotxes

Al marge de l'esmentat pla pilot de CarGreen amb la fórmula d'aparcament lliure i sense base fixa que l'informe qualifica d’"interessant" per a València, es destaca com a "adequada" per a reduir el nombre de desplaçaments amb cotxe la modalitat de round-trip. Consisteix a recollir i entregar el vehicle en un mateix punt o estació base, la qual cosa obliga la persona usuària a fer un viatge d'anada i un altre de tornada per a donar per acabat el servei.

Aquesta modalitat no suposaria una sobreocupació de les places d'aparcament, l'escassetat del qual és un problema endèmic a València que apareix en repetides ocasions com l'aspecte pitjor valorat per la ciutadania en els baròmetres municipals.

Mobilitat posposa, doncs, les condicions, requisits i limitació numèrica dels cotxes de sharing a l'anàlisi dels projectes pilot de les diferents modalitats.

Bicis i patinets

En aquest apartat, el document destaca l'increment de la mobilitat amb bici i patinet com a conseqüència de l'expansió dels carrils bici per tota la ciutat. A més, posa en valor l'existència de Valenbisi i l'"àmplia xarxa" de xicotets comerços que lloguen aquests vehicles a veïns i turistes "sense generar conflictes d'ocupació en calçades o voreres".

Per aquests motius i "davant els greus problemes d'ocupació de l'espai públic" en altres ciutats, "es considera que no és convenient la implantació de sistemes de lloguer de bicicletes i/o vehicles de mobilitat personal" sense conductor i sense base fixa a València.

Vehicles turístics

Com les zones per a la pujada i baixada d'usuaris dels busos turístics ja estan reservades i l'Ajuntament autoritza els recorreguts, horaris i les condicions d'aquests serveis, "no es considera necessari en l'actualitat limitar el nombre de vehicles que realitzen aquesta activitat" a València, recull el document del Servei de Mobilitat Sostenible.

Grezzi: "Algunes ciutats han fallat per la urgència"

El regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, afirma que aquest ha sigut un "projecte complex". Segons explica, calia explorar les possibilitats legals del sharing "per a servir a l'objectiu de contribuir —amb la seua irrupció en l'espai públic— a alliberar l'espai públic, la qual cosa és tota una paradoxa". A més, afig que moltes ciutats "que han actuat amb més urgència ja han fallat i estan pagant les conseqüències amb un espai públic deteriorat a força de servir d'aparcament incontrolat".

En aquest sentit, afirma que el Servei de Mobilitat Sostenible "ha fet una gran faena. D'una banda posarà a prova la utilitat de les motocicletes de sharing per a reduir el nombre de vehicles privats matriculats a la ciutat, i també introdueix la possibilitat que s'oferisquen amb la mateixa finalitat cotxes de sharing en la modalitat de round trip. Per un altre, les conclusions protegeixen tant a l'espai públic de l'estacionament incontrolat de vehicles que suposen algunes ofertes de sharing en free floating, com a les botigues de lloguer que ja lloguen en l'actualitat bicicletes i patinets sense deteriorar l'ús de voreres i espais per als vianants, tal com sol·liciten totes les associacions veïnals".