La Unió Europea afronta un repte de grans dimensions. El Pla de Recuperació aprovat arran de la crisi de la Covid-19, també anomenat Next Generation EU, pretén establir les bases del futur amb una injecció de 750.000 milions d'euros afegida al bilió ja previst per al període 2021/2027. Per primera vegada, la Comissió s'endeutarà per a estimular l'economia. La Comunitat Valenciana ja ha mogut fitxa en elaborar una cartera de 410 projectes.

El secretari autonòmic per a la Unió Europea i Relacions Externes, Joan Calabuig, analitza les possibilitats que el pla obri per a la Comunitat Valenciana. Nascut a València en 1960, és la veu i els ulls de la Generalitat a Brussel·les. Ha sigut diputat del PSOE en Les Corts i en el Parament Europeu, entre altres càrrecs. En 2016 va fer el salt des del Govern local de València a l'Executiu autonòmic de Ximo Puig.

Quines són les principals condicions d'aquestes ajudes? Tenen dos condicionants: un, que han de servir per a modernitzar l'economia. És a dir, orientats a tres elements: la digitalització, el pacte verd europeu (lluita contra el canvi climàtic i que en 2050 siguem neutrals en l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle) i la resiliència del sistema sanitari o educatiu davant amenaces com la pandèmia o altres.

El segon és que la major part dels recursos es puguen gastar en els tres primers anys del període, és a dir en 2021, 2022 i 2023 s'ha de produir el major impuls. A Espanya li corresponen 140.000 milions, dels quals 71.000 seran en subvencions directes i la resta crèdits a baix interés.

"Aquestes ajudes es distribueixen per objectius de modernització, sostenibilitat i digitalització"

Com pot accedir la Comunitat als 410 projectes que va anunciar Ximo Puig en Les Corts? Eixos plans es finançaran amb tres vies. Una seran els pressupostos generals de l'Estat, una altra els propis pressupostos de la Generalitat i una tercera les transferències i recursos de la UE. Dins d'aquests últims, alhora hi ha dos: el Pla Operatiu de la Comunitat Valenciana (la via ordinària) i a més, hi haurà una altra font de finançament que consistirà a tractar d'accedir al màxim possible dels fons que li toquen a Espanya per a aquest període del Pla de Recuperació Europea.

EDUARDO MANZANA

Com va sorgir la confecció d'aquests projectes? Estem treballant des que el Consell Europeu va decidir aprovar el pla. A principis d'agost es va reunir la Comissió Interdepartamental d'Unió Europea de la Generalitat. A tots se'ls va informar de les condicions i terminis per a encaixar els seus plans presents i futurs en eixos nous plans de recuperació.

S'estaven avançant llavors? La C. Valenciana pretén ser ací, ben posicionada, amb projectes que puguen estar ben alineats amb el que ha plantejat la Unió Europea. El resultat no el veurem demà ni passat, perquè Espanya presentarà el seu pla abans de final d'any i després la Comissió té dos mesos per a revisar el primer esborrador i aprovar-lo. Es desenvoluparà des de mitjan 2021 en avant.

En què va consistir la reunió en la Moncloa dels enviats del Consell de la setmana passada? A Madrid ens vam reunir amb Manuel de la Rocha, assessor econòmic del president del Govern, per a tractar de conéixer tots aquests aspectes i quina anava a ser la posició del Govern. A curt termini, presentarà un esquema del pla nacional més ajustat, més identificable. Ara només han exposat les grans línies.

Sobre eixe primer document parlarem tots i, quan es plantege el debat, el Govern presentarà l'esborrany de document a la Comissió. Es tracta d'una oportunitat històrica perquè ens permet, d'una banda, avançar l'eixida d'una crisi molt profunda i sense precedents, i alhora transformar la nostra economia per a fer-la més competitiva, verda i digital.

"La Comunitat Valenciana estarà molt ben situada; no partim de zero"

A més d'informar-se, van tindre algun tipus de resposta? No, perquè això és prematur. Òbviament, sí que sabem que hi ha uns sectors que són especialment importants en l'economia valenciana. Sectors industrials com l'automòbil i la indústria auxiliar, la ceràmica, el tèxtil, l'agroalimentari i l'agroindustrial.

Nosaltres no vam desenvolupar els projectes concrets allí, perquè no era el moment, però si que va haver-hi coincidència d'on estan alguns dels elements de valor afegit que pot tindre la nostra comunitat. També es va parlar del turisme, que té vincles molt íntims en la seua modernització amb la digitalització i la sostenibilitat, són dos elements que quadren molt bé ací. Això no va ser tot ni va ser l'única cosa, però va ser el rellevant.

Tenen algun calendari per a seguir amb eixos contactes? Esperem que el Govern vaja fixant amb major concreció quina serà la seua posició dins d'eixes tres grans línies europees, les sublínies. Hem quedat en quw sí, esperem que a la fi d'octubre hi haurà un nou contacte per a anar més sobre el concret.

EDUARDO MANZANA

Ha fet la Generalitat alguna proposta sobre criteris de repartiment per a l'elaboració del Pla Nacional? A mi m'agradaria insistir que no es tracta sobretot de criteris de repartiment. Això sí, la Generalitat Valenciana si que definirà quatre o cinc grans projectes prioritaris en els quals realment té especial interés.

Es pot dir quins són? No, encara no, perquè estem treballant, veient tot el que hi ha, encara és prompte.

Seran els de major inversió? Efectivament, els més rellevants, els més transformadors. I després, evidentment, hi haurà tota una sèrie de projectes no tan grans però que també han de contribuir a la transformació de la Comunitat Valenciana. He citat els sectors i les línies d'actuació.

En qualsevol cas, estaran relacionats amb el model productiu valencià. Clar, al final haurem de fer una transformació important de la nostra economia. Jo sóc optimista, ho dic sincerament, perquè crec que el món empresarial valencià té molt ficada al cap, encara que hi haja moltes pimes i empreses de grandària reduïda, la mentalitat d'impulsar les innovacions tecnològiques i de fer processos circulars i més verds. Ara tindrem l'ajuda per a fer un vertader salt avant en tot això i avançar eixos projectes ja iniciats.

A quina quantitat podria arribar a accedir la Comunitat Valenciana? Aquest tipus de fons no es distribuiran fonamentalment a les comunitats autònomes per raó del que són (població, etc). Una part sí, però la principal dependrà, en el cas de les transferències, de la capacitat de les administracions, de les empreses i de l'espai de col·laboració públic-privada per a presentar projectes d'envergadura alineats amb els objectius europeus i executables a curt termini.

Fons per projectes concrets? Exacte, es distribueixen en funció de què aportaràs per a la modernització, la competitivitat, la sostenibilitat i la digitalització.

"A la fi d'octubre hi haurà una nova reunió amb el Govern d'Espanya per a anar més al concret"

Quines possibilitats veu? Crec que la Comunitat estarà molt ben situada en tot eixe procés perquè no partim de zero. Administracions i empreses hem fet un gran esforç en matèria de digitalització, sostenibilitat, en reforç del sistema sanitari. Tinc esperances que, al final, el balanç siga positiu. A priori no es pot quantificar, ho veurem en tres anys.

Seran a canvi de retallades? En aquest cas, a diferència de la crisi de 2008, ningú cita la paraula retalles. Al contrari, el que demanen és que es gasten. Hi ha recursos i s'han de gastar. L'única exigència és que es gasten bé, en les línies marcades, i que es gasten prompte. És un canvi radical de plantejament de la UE. Aquell plantejament va causar patiment, més desequilibris i més desigualtats, això és objectiu.

Qui els avaluarà? Hi ha diversos nivells. Una primera és del Govern d'Espanya, a través dels diferents ministeris que tindran els recursos, però també hi haurà una avaluació contínua de la Comissió Europea.

Tindran les infraestructures el pes que tradicionalment han tingut en la inversió europea? Són sempre molt importants, però algunes contribueixen clarament a la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Per exemple, el desenvolupament ferroviari. Pot aquest Pla de Recuperació per a fer una nova autopista? No, no és això. Però sí, per exemple, introduir en les xarxes de carreteres l'extensió de la fibra òptica a l'interior de la Comunitat Valenciana.

És a dir que el model anirà per fer més línies de metro i menys carreteres. Efectivament. Per exemple, la nova línia de metro del carrer Alacant a la Fe serveix objectivament per a reduir emissions dins de la ciutat. En aquesta ciutat entren tots els dies 150.000 cotxes tirant fum. Infraestructures, sí, però sempre que suposen eixa transformació.

Ara ningú parla de retallades. La prioritat és que gaste bé, en les línies marcades i prompte"

Creu que la UE es juga la seua credibilitat amb la resposta a aquesta crisi? És absolutament essencial. La crisi de 2008 i tot aquell erroni camí de l'austeritat va trencar la confiança de molts ciutadans a la UE. Aquesta vegada, crec que s'ha aprés la lliçó. A més, d'ací van sorgir també els populismes, els radicalismes i la divisió de les societats. De l'èxit d'aquesta operació depenen molt la fortalesa de la mateixa Unió Europea, la seua capacitat d'avançar econòmica i socialment i la seua influència en el món.

EDUARDO MANZANA

La 'hipoteca reputacional' valenciana a Brussel·les

El president Puig assegura que s'ha alçat la ‘hipoteca reputacional’ de la Comunitat Valenciana. També a Brussel·les? La situació ha canviat molt, sincerament. També perquè hi ha una actitud molt diferent des de l'arribada del Botànic. Aquest Govern, quan va arribar, el primer que va deixar clar és que era europeista.

Hi ha un detall que a vegades no es recorda: quan el president Puig va entrar en el seu despatx, la primera decisió que va prendre, i ho saben a Brussel·les, va ser tornar a col·locar la bandera de la Unió Europea, que havia sigut retirada de tots els mastelers de tots els despatxos oficials i de l'entorn de les institucions valencianes. Estem davant una regió important d'Europa que clarament ha alineat els seus objectius amb els de la UE, la qual cosa ha suposat una situació d'alleujament a Brussel·les.

Però en el seu moment va haver-hi molts conflictes oberts. Aquest Govern ha tractat de solucionar els problemes que ens havien deixat. Ací hi havia un munt d'expedients oberts de mil conflictes: des dels abusos urbanístics, la Ciutat de la Llum a Alacant, Ciegsa amb els col·legis, i el BEI el falsejament de dades de Sanitat… Tot això està solucionat o en vies de solució. A més, hem canviat el tarannà i s'aposta pel reforçament europeu i que soluciona les diferències d'una manera civilitzada.

Aquesta Comissió és nova, però amb l'anterior, probablement Ximo Puig va ser el president de comunitat autònoma que major relació va tindre i realment la Generalitat Valenciana està al més alt nivell de relació amb Brussel·les. Les relacions en aquest moment són molt bones, encara que queden serrells en els quals avançar, com la Ciutat de la Llum.