La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSCJV) ha anul·lat la condemna a un educador d'un centre d'acolliment de València per abusar d'una menor tutelada per la Generalitat i ha obligat a repetir el judici -de forma parcial- en trobar-se dos informes que no es van valorar en la vista i que restaven credibilitat a la víctima.

Així es desprén de la resolució, avançada aquest dimarts per Valencia Plaza i Las Provincias, en la qual el tribunal estima el recurs interposat per la defensa del condemnat, que és exmarit de la vicepresidenta del Govern valencià i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, contra la sentència de l'Audiència que el va condemnar a cinc anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual.

Segons va declarar provat el tribunal d'instància, els fets es van registrar entre 2016 i 2017, quan la víctima tenia 14 anys i estava interna en un centre d'acolliment de València des que va ser declarada en situació de desemparament. En eixe període, el condemnat acudia a l'habitació on dormia la menor, de forma aïllada en estar castigada per mal comportament, i li feia massatges en la zona del coll davant la petició de la xiqueta, que tenia dificultats per a agafar el son. Una vegada creia que estava dormida, li agafava la mà i es masturbava amb ella.

Enfront d'aquests fets, la defensa del condemnat va recórrer davant el TSJCV i va al·legar vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i del dret a la presumpció d'innocència en indicar que ni durant la instrucció ni en la vista es van tindre en compte dos informes pericials que exculpaven el seu representat.

Va denunciar indefensió com a conseqüència del desconeixement de l'existència d'una sèrie de proves de descàrrec que considerava essencials per a la defensa i que no es van poder aportar en el judici.

En concret, es referia a un informe emés per l'Institut Espill i a un altre de la Direcció territorial de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. L'absència d'aquests informes, que no donaven credibilitat a la víctima, també va impedir dur a terme la testifical i la pericial dels qui van participar en la seua realització.

El tribunal, després d'estudiar la reclamació, l'estima i dona la raó a la defensa en considerar que el condemnat va veure minvades les seues possibilitats defensives. Així, al seu entendre, els dos informes han de poder accedir a la instància, amb el que ofereix a la defensa que s'interesse la seua pràctica i la d'aquelles proves que considere.

Tot açò, agrega el TSJCV, amb independència de la seua valoració i del seu resultat, que bé podria ser el mateix, o bé canviar des d'eixa mateixa novetat probatòria i amb nova motivació.

Per aquest motiu, la Sala declara nul·la la sentència i el judici però de forma parcial, és a dir, solament en els particulars que puguen veure's afectats per les proves que no van poder practicar-se durant el judici. Així, se salva la validesa de la resta d'actuacions processals no afectades per eixe desconeixement de prova, com podria ser la declaració de la víctima.

El mateix tribunal

El TSJCV considera que el tribunal jutjador ha de ser l'encarregat de valorar els nous informes: "Rebutjada la nul·litat íntegra i declarada la parcial com la més aconsellable i convenient, el mateix tribunal podrà, sense veure minvada la seua imparcialitat, pronunciar-se de nou i amb objectivitat sobre eixe extrem, atorgant o no la força probatòria que pretén el recurrent", assenyala.

En aquest sentit, recalca que el nou enjudiciament no comporta cap actuació incorrecta del tribunal d'instància i que la legislació no imposa una alteració de l'òrgan jurisdiccional en aquest tipus de casos, per la qual cosa creu que la mateixa Audiència ha d'estudiar els nous informes.

Sobre la possible ocultació d'aquests informes per part de la Fiscalia, el tribunal deixa ben clar que "difícilment" pot sostindre's que va haver-hi pretensió d'ocultament per part del ministeri fiscal, i menys encara que el tribunal actuara amb qualsevol tipus de passivitat recriminable. Afirma que aquestes proves de caràcter exculpatori "es basen en meres insinuacions sense acreditar".