Així consta en una interlocutòria del jutjat de data 12 de juny, consultada per Europa Press, en el qual aquesta instància judicial acorda alçar la mesura cautelar, a petició de la Conselleria de Sanitat, davant la qual s'havia oposat el Sindicat Mèdic CESMCV, que havia iniciat el procediment.

Segons consta en la resolució, el Sotssecretari va aportar el 27 de maig una documentació en la qual figura la relació d'entrega de mitjans de protecció individual als diferents centres mèdics, ambulatoris i hospitals de la província de València, juntament amb albarans d'entrega, certificant "no només l'adquisició del citat material sinó també la seua distribució en els centres sanitaris de la província".

A la vista d'aquesta documentació, el jutge considera que han variat "substancialment" les circumstàncies que van donar lloc a l'adopció de la mesura cautelar, "en comptar els metges de la sanitat pública de la província de València dels citats mitjans".

D'aquesta forma, el jutjat atén la petició de la Conselleria de Sanitat, després de diverses actuacions en els quals li donava una sèrie de terminis per a dotar d'eixe material als metges i després de rebutjar en dos ocasions els seus informes, l'última a principis de maig, en entendre que la documentació facilitada per l'administració no era suficient per a constatar que els metges i sanitaris comptaren amb el material necessari per a la seua protecció.

En la seua primera resolució, a l'inici de la crisi sanitària, el jutjat va demanar a Sanitat que, amb caràcter urgent i immediat, dotara als centres sanitaris -hospitals, centres de salut, SAMU, PAC, etc- de bates impermeables, mascaretes FPP2 i FPP3, ulleres de protecció, calces específiques i contenidors grans de residus, "per a garantir la salut i protecció dels professionals sanitaris".

CESM-CV va efectuar aquesta petició "per raons d'urgència i salut pública" i al·legava la falta d'entrega d'EPI per la Conselleria al personal sanitari que li permetera treballar "en condicions mínimes de protecció del seu dret a la salut i integritat física" el que, al seu juí, podia suposar "contravenció o infracció de la normativa existent en matèria de prevenció de riscos laborals i, fins i tot, ser constitutiu d'il·lícit penal".