El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ja va dictar quatre sentències en les quals anul·lava alguns articles, que van ser recorregudes en cassació per la Generalitat Valenciana i pel Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV-IV).

Ara el TS ha fet públiques dos sentències en les quals desestima els recursos i confirma dos de les sentències del TSJCV, centrant-se en l'incís de l'article 12.3 que preveia que en les comunicacions de l'administració s'usaria el valencià quan es tracte de comunitats pertanyents al "mateix àmbit lingüístic" i es redactarien també en castellà "quan ho sol·licite la persona interessada".

El TS ha explicat que la regulació de l'ús de la llengua en el procediment administratiu comú i en documents elaborats en una llengua cooficial en l'àmbit d'una comunitat que han de tindre efectes fora d'aquest àmbit territorial "està atribuïda de forma exclusiva a l'Estat".

"Acatar aquesta sentència seria acceptar una burla monstruosa i ignominiosa a la nostra llengua. Per descomptat, la Generalitat de Catalunya seguirà comunicant-se en català, llengua comuna, amb els governs de les Illes i del País Valencià", ha escrit Torra en el seu compte de Twitter.

La líder del PP a la Comunitat Valenciana, Isabel Bonig, ha respost Torra: "Les sentències judicials es compleixen. No esperava una altra resposta de vosté, però el que sí espere és una defensa ferma per part del president dels valencians, Ximo Puig, del que diuen el nostre Estatut d'Autonomia i les sentències judicials".

També li ha replicat Toni Cantó, qui ha assegurat que "no és cap novetat que els colpistes no vullguen complir les lleis ni les sentències judicials". I ha agregat: "El que hem d'aconseguir és que l'Estat i les seues institucions deixen de retirar-se de Catalunya i que s'executen totes les resolucions dels tribunals".

Per la seua banda, des de Compromís han criticat que aquesta decisió del TS suposa "un atac frontal a l'autogovern" dels valencians, ja que des del punt de vista institucional "passa per damunt" de competències pròpies com determinar el règim d'oficialitat de les llengües i des del polític constitueix "un atropellament en tota regla dels drets dels valencianoparlants", en paraules de la diputada autonòmica Nathalie Torres.

El seu company Josep Nadal ha sigut més dur: "Els mateixos que es dediquen a tombar les lleis que aproven els nostres parlamentaris ara ens diuen que no podem comunicar-nos en valencià. El poder judicial borbònic està cada dia més lluny de la realitat valenciana. Algun dia es lamentaran, ja queda menys". A més, agrega: "Em recorden a aquells inquisidors de Burgos que quan escoltaven parlar basc pensaven que era cosa del dimoni".