Comunitat Valenciana

Una investigació assegura que el vestit de la Gioconda era una "joia" de seda i tints valencians, únic en l'època

Un estudi realitzat per la investigadora Dolores García Ruiz assegura que el trage que vestia La Gioconda de Leonardo da Vinci era en si mateix una "joia de valor incalculable" elaborada amb sedes teixides i tintades a València, lloc on es concentraven els més prestigiosos seders del moment. Gràcies als nous tints importats d'Amèrica, el vestit aconsegueix uns colors únics que "cap dama florentina ni cap reina d'Europa" portaria fins a anys després.
Dolores García Ruiz
Dolores García Ruiz
JOSE CUÑAT

Així es reflecteix en l'assaig que la també escriptora Dolores García, experta en La Gioconda, ha donat a conéixer aquest dijous en un acte celebrat en la Universitat de València.

L'estudi posa en relleu que les peces de la model d'un dels retrats més famosos del món estan "íntimament relacionades" amb l'art de la seda de la València de finals del segle XV i principis del XIV i apunta que "no hagueren presentat el mateix aspecte i colorit sense el decisiu paper del valencià Luis de Santángel, escrivà de Ració dels Reis Catòlics, que va fer possible el descobriment d'Amèrica el 1492 en sufragar de la seua pròpia butxaca l'expedició de Colón".

Segons ha explicat García Ruiz, les dames florentines de l'època eren "l'aparador del nivell social de la família" i era molt important que en els actes socials i quadres aparegueren amb les seues joies per a mostrar "tot el poder" que era capaç de desplegar el seu cognom. No obstant açò, La Gioconda no porta res més enllà del vestit.

Açò va cridar l'atenció de la investigadora, donat que La Gioconda és el retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco Gioconodo, un dels mercaders més poderosos de Florència que formava part del govern de la república florentina. Açò li va portar a descobrir que "el vestit era una joia" en si mateixa i "primícia" en aquell moment.

Segons exposa en el seu assaig, el vestit està colorit amb uns "tints molt innovadors" a Espanya que arriben de l'aleshores recentment descoberta Amèrica a través del Port de València.

En opinió de García Ruiz, "el vestit no va poder estar tintat en un altre lloc" que no siga València ja que la planta amb la qual s'aconsegueixen aquests colors, es va descobrir a Amèrica, "no eixia d'Espanya" i "els tintorers més prestigiosos de la península són els valencians".

València era en aquella època "el centre seder potent del moment i els millors i més prestigiosos teixits es feien ací". Els reis encarregaven ací les seues teles de seda i "la seda eixia sempre a través de València" cap a altres terres, en aquest cas cap a Florència (Itàlia).

Francesco Giocondo va regalar a la seua esposa aquestes teles amb les quals després es confeccionaria el vestit que és "la gran joia de la família". Tal és la rellevància del vestit, que Lisa Gherardini ho llueix en tres quadres i sense joies.

El quadre de la Gioconda del Prado està fet al mateix temps que la Gioconda del Louvre, però la Gioconda d'Isleworth, en la qual apareix més jove, està fet huit anys abans, novençana. Sent el seu marit el mercader de seda més poderós de Florència, la investigadora explica aquesta "insistència" en la peça en què es tracta d'un vestit "molt valuós".

Així mateix, l'assaig de Dolores García Ruiz destaca la importància de la figura del valencià Luis de Santangel, l'escrivà de Ració dels Reis Catòlics, "la qual cosa hui coneixeríem com el ministre d'Hisenda i el comptable de la Casa Reial", ha comentat.

L'experta ha relatat que en aquell moment "els Reis Catòlics estaven atabalats perquè no tenien diners per a finançar l'expedició de Cristóbal Colón" però ell va tindre molt clar que era una oportunitat de guanyar als portuguesos una ruta alternativa per a aconseguir espècies i seda i va finançar el viatge dels seus propis diners particulars, 8 milions de maravedises.

Per a la investigadora, "el valencià Luis de Santángel va canviar el món i la història". A més, del nou continent que va ajudar a descobrir va arribar la planta per als tints que portaria en primícia la Gioconda, per la qual cosa sense ell, "les peces de la model del quadre de Leonardo da Vinci difícilment hagueren tingut eixe aspecte i seria considerablement diferent tant en colors com en significat per a la seua època".

Dolores García Ruiz és escriptora i investigadora. Va nàixer a Melilla el 1964 i resideix a Torrent (València). Va cursar estudis de Dret. La seua primera novel·la va ser el best-seller 'El secreto de monna Lisa' (Roca Ed., 2004), semifinalista del premi Primavera 2002 i assenyalada entre les 35 millors novel·les històriques en espanyol. És autora de 'La reina del azúcar' (Versàtil i Ed. B Mèxic, 2015). En 2016 va ser la guanyadora del premie Lletres del Mediterrani amb 'La rebelión de Penélope'.

El seu primer assaig, 'La cara oculta de Da Vinci', va ser incorporat a la biblioteca d'investigadors del Museu del Louvre de París. Per la seua tasca d'investigació sobre Leonardo da Vinci està considerada com una de les millors coneixedores de la seua figura. Presideix la Unió Hispanomundial d'Escriptors (UHE) a la Comunitat Valenciana.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento