Comunitat Valenciana

Les 'rajoles de la memòria' immortalitzen els noms de 21 víctimes valencianes en camps d'extermini nazis

  • La Generalitat ha volgut deixar constància de les seues històries amb aquest homenatge.
Acte de presentació de les 'rajoles de la memòria' de les víctimes del Camp del Túria
Acte de presentació de les 'rajoles de la memòria' de les víctimes del Camp del Túria
GVA
Acte de presentació de les 'rajoles de la memòria' de les víctimes del Camp del Túria

La Conselleria de Qualitat Democràtica ha immortalitzat aquest dimarts en les 'rajoles de la memòria' els noms de 21 víctimes dels camps de concentració i extermini nazis, naturals de la comarca valenciana del Camp de Túria, per a reparar la seua memòria i deixar constància de les seues històries.

Es tracta d'un primer pas per a "restituir el record dels valencians que, com altres molts espanyols, van ser oblidats primer pel règim franquista i després per una important part de la societat", ha manifestat la consellera, Rosa Pérez Garijo, en l'acte celebrat a Bétera, informa la Generalitat en un comunicat.

Les 'rajoles de la memòria' tracten de revertir aquesta situació i "recordar la memòria de les persones que van patir l'horror, la maldat en estat pur, trobant en molts casos la mort, en els camps d'extermini nazis", dins del projecte 'Construint Memòria' del Govern valencià.

En aquesta ocasió, el reconeixement va dirigit a la lluita per la llibertat i pels valors democràtics de 21 víctimes de la barbàrie nazi procedents de les localitats valencianes de Benaguasil, Bétera, l'Eliana, Gàtova, Llíria, Loriguilla, Nàquera, La Pobla de Vallbona, Sant Antoni de Benaixeve i Vilamarxant.

Ferida per sanar

"Malgrat que han passat 75 anys, el terror i els crims de lesa humanitat que van perpetrar els nazis en els camps d'extermini representen una ferida encara per sanar", ha lamentat la titular de Qualitat Democràtica, recordant que "els fanatismes i els totalitarismes són producte de la por, la intolerància, el rancor i l'odi" i que "cada dret i llibertat que es vulneren, cada atac a la dignitat humana, cada discriminació, allunya la democràcia de la societat".

La prevenció d'eixa màxima és el motiu que sustenta un projecte com les 'rajoles de la memòria', amb l'ànim que les víctimes de l'Holocaust "siguen les últimes en patir el dolor provocat per l'odi i la por" i el seu llegat quede fixat en el record col·lectiu dels llocs que les van veure nàixer.

Són José Herrero Alsina i Daniel Plasencia Moraval (Benaguasil), Eduardo Campos Falomir, Vicente Miralles, Francisco Ten Campos i José Ten Campos (Bétera), Juan Coll Valero (l'Eliana), Isidro Hernández Morelló, Miguel Navarre Martínez, Daniel Romero Romero i Ricardo Sierra Sánchez (Gàtova), Miguel Portoles Cotanda i José Badía Agustí (Llíria), Federico Cervera Moratín i Isidro Cervera Moratín (Loriguilla), Manuel Cabo Tomás i Antonio Pérez Aroca (Nàquera), Benjamín Navarro Bargués i José Serra Benavent (La Pobla de Vallbona), Filiberto García Benlloch (Sant Antoni de Benaixeve) i Francisco Tadeo (Vilamarxant).

Aquests 21 homes van passar pels camps de Mauthausen, Neuengamme, Dachau, Buchenwald i Aurigny, on nou van sobreviure i els altres 12 van morir a les mans dels nazis. Solament un dels supervivents, Francisco Tadeo de Vilamarxant, va aconseguir escapar d'Aurigny abans de l'alliberament per les tropes aliades.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento